LA DIVINA COMÈDIA cSe'n va el solx afegí ci el vespre arriba, no us atureu, ans afermeu el pas mentre que el negre en el ponent no priva . El camí dret, enmig dels pedregars, anava vers tal part, que el raig no es veia al meu davant, del sol, que era a l'ocàs. E) Í quan no gaires esglaons s'esqueia que havíem remuntat entre aquells rocs, el no fer ombra jo, el sol post ens deia. La E0 3 L L Lx) r E R l abans que en tots els seus immensos llocs es tornés l'horitzó d'una manera, ila nit estengués els negres flocs, n cadascun d'un graó va fer llitera, car ens privava de seguir endavant el puig, que no la manca de fallera. Com esdevenen manses remugant les cabres, que una esquerpa i dura fila solen gastar, si a la pastura van, a l'ombra, quan el sol més espavila, i a for d'ulls del pastor, que apunta el braç a la gaiata mentre les vigila , i com el rabadà que es queda al ras, i, la cleda voltant, veu córrer l'hora, a l'aguait, per si un llop, per si un forràs, CEOEO Ea EE S SEA SE OS EO ESIG CI EOE RIS CI 81 ciascun di noi d' un grado fece letto, chè la natura del monte ci affranse la possa del salir pià e 'I diletto. 15 4Lo sol sen vax soggiunse, ee vien la sera: non v'arrestate, ma studiate il passc, es mentre che l'occidente non si annera2. Quali si stanno ruminando manse le capre, state rapide e proterve sovra le cime avante che sien pranse, 18 Dritta salia la via per entro "l sasso 9a r 2 verso tal parte ch' io togliea i raggi 4e dinanzi a me del sol ch'era già basso. x tacite all'ombra, mentre che 'l sol ferve, guardate del pastor, che 'n su la verga poggiato s'è e lor poggiato serve, 9 E di pochi scaglion levammo i saggi, che'l sol corcar, per l'ombra che si spense, g Sentimmo dietro e io e li miei saggi. E.pria che 'n tutte le sue parti immense e quale il mandrian che fori alberga, lungo il peculio suo queto pernotta, guardando perchè fiera non lo sperga, 84 fosse orizzonte fatto d' uno aspetto, es € notte avesse tutte sue dispense, 2 E E 3