PURGATORI. CANT XXVII 301

 

Com quan al nom de Tisbe els ulls altera,
per esguardar-la, Píram moribund,

2 llavors que es tornà roja la morera,
ma resistència va ablanir-se al punt,
i al mestre vaig girar-me quan li oia
48 el nom que al pensament sempre em va junt.
I el cap movent: dEQuè et semblaèo em digué el guia,
cé encara et vols quedar o. I em somrigué
4é com a l'infant que ha vist la llepolia.
Després a dins del foc entrà ell primer,
pregant a Estaci que passés darrera,
48 ijo al mig, perquè així millor em reté.
Quan vaig sentir-me dins de la foguera,
del vidre encès jo desitjava els bulls,
51 com a refresc, car la cremor tal era.
Ell, per treure'm del pit els abriúlls,
només de Beatriu parlant anava,
54 dient: dJa em sembla que li veig els ullstv
Una veu era'ns guia, que cantava
d'enllà, i atents només al seu servei,
57 eixírem en el lloc on es pujava.
cVenite, benedicti Patris mei,
s'oí dins d'una llum tan forta i viva
06 que guaitar no poguí ni per remei.
Come al nome di Tisbe aperse il ciglio Si com fui dentro, in un bogliente vetro
Piramo in su la morte, e riguardolla, gittato mi sarei per rinfrescarmi, di
se allor Che 'l gelso diventò vermiglio, tant'era ivi lo 'ncendio sanza metro. €é SA
cosi la mia durezza fatta solla, Lo dolce padre mio, per confortarmi, É
mi volsi al savio duca, udendo il nome pur di Beatrice ragionando andava, È
4a Che nella mente sempre mi rampolla. dicendo: eLi occhi suoi già veder parmis. g %
Ond'ei crollò la fronte e disse: aComel Guidavaci una voce che cantava
volenci star di quas: indi sorrise di là, e noi, attenti pur a lei, É
4s Come al fanciul si fa ch'è vinto al pome. venimmo fuor là ove si montava. " %
Poi dentro al foco innanzi mi si mise, cVenite, benedicti Patris mei," É
pregando Stazio che venisse retro, sonò dentro a un lume che li era,
4e Che pria per lunga strada ci divise. tal, che mi vinse e guardar nol potei... — ee.

i
;
j