LA DIVINA COMÈDIA Així digué quan fórem a dos dits, i tan pàlid oint-lo esdevenia, 16 com pàHids són els cossos sebollits. I alçant juntes les mans jo m'ajupia mirant la fama i imaginant la sort 18 —— d'aquells que a la foguera vist havia. Em guaitaven els qui eren mon conhort, i Virgili va dir-me: a Fillet meu, 31 això pot ser turment, mes no és la mort. Recorda-te'n, recorda-te'nl Si greu fou, muntant Gerió, la nostra gesta, m —d qUÈ no faré sent més a prop de Déus I creu que si el teu cos s'atura i resta ficat dins de les flames per mil anys, 9r ni un sol cabell se't cremarà a la testa. I perquè vegis que no et dic enganys, acosta-t'hi, i comença a fer la prova 50 amb el mantell que duus, posant-n'hi els panys. SE SE EE SE GEC ESOSOSERS EC Ó Deixa la por i el teu valor retroba, gira't, camina, i entra ben segur lo 88 Però, jo, com cargol dins de la clova, L 4 ferm, no cedia, a contracor i dur, i ell veient-me digué: eFill, considera 86 que el mur separa Beatriu de tu . NAd ci Itate e aa ma eaSt ci disse come noi li fummo presso, Credi per certo che se dentro all'alvo D per ch' io divenni tal, cuando lo "ntesi, di questa fiamma stessi ben mille anni, : 15 Qual è colui che nella fossa è messo. non ti potrebbe far d'un capel calvo. ya 3 In su le man commesse mi protesi, E se tu forse credi ch'io t' inganni, guardando il foco e imaginando forte fatti ver lei, e fatti far credenza i is UMani corpi già veduti accesi. con le tue mani al lembo de' tuoi panni. 44 Volsersi verso me le buone scorte, Pon giú omai, pon giú ogni temenza: 8 S e Virgilio mi disse: eFigliuol mio, volgiti in qua, vieni ed entra sicurola Í m Qui può esser tormento, ma non morte. E io pur fermo e contra coscienza. se 3 Ricorditi, ricorditil E se io Quando mi vide star pur fermo e duro, 3 sovresso Gerion ti guidai salvo, turbato un poco, disse: cOr vedi, figlio: a4 che farò ora presso piú a Dio2 tra Beatrice e te è questo muro2. hé