PURGATORI. CANT XXVI 297

 

 

platejat, té la gràcia de la recomanació que fa Pia de' Tolomei, en
acabar-se el cant V del PURGATORI.

En les seves últimes paraules, Guido Guinicelli ha recomanat al
Dant que, quan sigui en presència de Déu, li resi un parenostre,
però només la part d'aquesta oració que pertoca cals d'aquest móno,
als del Purgatori, que ja no tenen facultat per a pecar, O sigui,
excloent-ne l'última petició —etl ne nos inducas in tentationem sed
libera nos a malo—, perquè la temptació només afecta els vius, no
les ombres dels morts que pateixen en el Purgatori.

Respecte a aquesta última petició, recordarà potser el lector
que, en el cant VIII del PURGATORI, hem vist els dos àngels que fan
fugir la serp temptadora , però, observi's que allà érem a l'Antepur-
gatori, no havíem travessat la porta amb l'àngel que representa la
penitència. És a dir, no érem encara dins del Purgatori de debò,
on la temptació no és possible, com hem vist en el parenostre que
resen els superbiosos (PURG. XI, 22-24).

DUT L r RA ERr Tir

ETrrr rT es nt

DISNSEIGrIS C DEIECEE CI I cia

arrrr

EE in Tirrr

VErig i iES PUERSISPSP: PEEDPTTECTETEETEPETIPEISICIFETCMIPERIPERTE IRIRT

oi aaeEEis t