PURGATORI. CANT XXVI 295 .

 

Caesar subegit, Nicomedes Caesaremx. El Dant barreja en un sol fet
linsult d'Octavi i la cançó dels soldats.

L'ànima diu que els pecadors criden cSodomao per recordar llur
pecat, i perquè amb la vergonya la cremor els és més viva. El qui
parla i la seva colla, no foren homosexuals. Llur pecat és herma-
frodita o bisexual, i cita el nom del mitològic personatge Hermafro-
dit, que s'uní amb la nàiade Sàlmacis en un sol cos i mantenint els
dos sexes (Ov. : MET. IV, 288-388).

L'ànima afegeix que com que usaren de l'amor fora de la llei
humana, i d'una manera pròpia de les bèsties, per això criden el
nom d'aquella dona que es ficà dins la falsa vaca per atraure el toro.
Es refereix a la coneguda faula de Pasifae, muller de Minos i mare
del Minotaure, que ja ha estat comentada a propòsit del cant XII
de l'INFERN.

L'ombra fa constar al Dant, que no té temps per a esmentar tots
els seus companys, ni en recorda els noms, però, per ésser-li agra-
dable, manifesta que ell és Guido Guinicelli.

El Dant, en sentir aquest nom, té una alegria semblant a la de
Toas i Euneu quan abraçaren i salvaren llur mare Hipsipile de les
urpes del lleó a les quals l'havia condemnada Eurídice, esposa de
Licurg, rei de Nemea, per haver abandonat el fill d'aquests damunt
l'herba, on una serp el picà i morí (Estaci: THEB. V, 720 i segs.).

Després de l'alegria, no tan forta, però, com la dels fills amb la
mare, ve l'estupor, el no gosar parlar ni fer cas del foc, davant
d'aquell que és cel pare meu i dels altres que millor que jo usaren
rimes d'amor dolces i gracioses2.

Guido Guinicelli, al qual ens hem referit en algun altre comen-
tari, i especialment en el relatiu al cant XI del PURGATORI, fou fill de
Guinizello di Magnano, i famosissim poeta del segle xm, precursor
i iniciador del dolce stil nuovo. Nasqué a Bolonya l'any 1244, i morí
en l'exili el 1276.

A Guinicelli, després del que el Dant li ha explicat del seu
viatge, li restarà d'ell un senyal tan c'ar i tan fort, que ni el Leteu
no el podrà esborrar, el Leteu, o Lete, és el riu de l'oblit, Virgili i
Dant n'han parlat en el cant XIV de l'INFERN, ara el trobarem en els
cants seglents. Guido encara vol saber per què el Dant tant
l'admira i estima, i el nostre poeta li diu que per les seves edolces

 

SEaT I