294 LA DIVINA COMÈDIA

COMENTARI AL CANT XXVI

EL cos del Dant, que per ésser massís i opac, deixa, en projectar
la seva ombra damunt de les fames, una rojor més forta, és
l'indici pel qual endevinen les ànimes dels luxuriosos que el nostre
poeta no és un ecos ficticin. I una d'elles li demana com és possible
que, vivent, efent al sol pareto, es passegi pel regne de les ombres.
El Dant es distreu de respondre, perquè veu venir una altra corrua
d'ànimes en direcció oposada a les que l'havien sorprès. En
l creuar-se, les ànimes de cada una de les corrues, es besen ràpida-
14 ment amb les de l'altra, i abans de reprendre la cursa, les que aca-
baven d'arribar cridaven esgargamellant-se: eSodoma i Gomorrav,
( i les primeres: ePasifae entra dins de la vaca i. el toret corre a la
lN seva luxúria).

' Aleshores el Dant explica el perquè del seu viatge, diu que els
; seus membres cno són ni verds ni madurs2, és a dir, que no és ni
l"'f massa vell ni massa jove, o sigui, que es troba "al bell mig del
4

D S CR SESESESSC RD ESS ESOSOSOSA S OS OSA

camí de nostra vida", com ha escrit en inciar el poema. Fa aHusió
a la dona que li ha aquistat la gràcia —i la Verge Maria2 4 Beatriu —
it de seguir entre les ombres, i després demanà, amb insistència, a
1( l'ànima que l'ha interpeHat, què signifiquen els crits i què són els
i pecadors de les dues corrues.

1 L'ànima, paradíssima i embadocada davant de les manifestacions
' del Dant, ccom el muntanyenc totxo i rústec que baixa a ciutatv,
I però de seguida refeta, com passa en els ecors altsn, en els esperits
selectes, que no són com el muntanyenc, després d'elogiar la sort
del Dant, li explica que les ànimes de la corrua que acaben de topar
van cometre el pecat pel qual, a Cèsar, li cridaren creginao en el
triomí de les guerres gàHiques. Es refereix al pecat de sodomia,
i retreu la història, explicada per Suetoni i altres, de les relacions
de Cèsar amb Nicomedes, rei de Bitínia. És cert que un tal Octavi,
en una ocasió solemne, digué a Cèsar cregina), i que el seu coHega
M. Bibulus li deia cregina bitinican.. En el triomf de les GàHies els
soldats cantaven una cançoneta aHusiva que començava així: c Gallias

i
É
:
3
L
:
É
E
}Í
)