PURGATORI. CANT XXVI 289

 

Tot just acaben l'acollença amiga,
i abans del primer pas deixar transcórrer,
diuen amb baladreig que les fatiga :

39
les nou-vingudes : e Sodoma i Gomorrav,
i les altres: e Pasifae ja es veu
49 dins la vedella, i el toret ja hi corre.
Després, com grues cap al mont Rifeu
volant en part, i en part cap a l'arena,
45 que unes el sol, i altres el fred les treu,
tot anant i venint, fan la cadena,
i tornen amb el plor a llurs primers cants
48 i als crits que més convenen a llur pena,
i jo veig que s'acosten, com abans,
aquells mateixos que llur prec van dir,
51 atents per escoltar-me en llurs semblants.
Jo, que dos cops havia'ls vist glatir,
dic aquests mots: cOh ànimes segures
m — d'aquella pau que se us darà a la fi,
no m'han quedat ni verdes ni madures
les meves carns j les porto sobre meu
57 amb la llur sang i amb totes llurs juntures.
Pujo per la ceguesa deixar en breu.
Dona de dalt, la gràcia em té aquistada
6 — per seguir el vostre món amb el cos greu.
Tosto che parton l'accoglienza amic'a., € raccostansi a me, come davanti,
prima che 'l primo passo li trascorra, essi medesmi che m'avean pregató,
se sopragridar ciascuna s'affatica: attenti ad ascoltar ne' lor sembianti, 51
la nova gente: eSoddoma e Gomorran, lo, che due volte avea visto lor grato,
e l'altra: eNella vacca entra Pasif2, incominciai: cO anime sicure
4a perchè 'l torello a sua lussuria corra2. d'aver, quando che sia, di pace stato, dé
Poi come grue ch'alle montagne Rife — non son rimase acerbe nè mature
volasser parte e parte inver l'arene, la membra mie di là, ma son qui meco
45 queste del gel, quelle del sole schife, col sangue suo e con le sue giunture. 57
l'una gente sen va, l'altra sen vene, Quinci su vo per non esser piú cieco:
e tornan, lacrimando, a' primi canti donna è di sopra che m'acquista grazia
43 € al gridar che pià lor si convene, per che'l mortal per vostro mondo reco. gg

 

Pr

RS ar Ei cSa a ea a tarar

SEST IEr Drrrra EaaT a TaaiaTET

É
ti
E
4
i
E
g
1