E
Z
3a
2
::.:
L

ESSRISCS CC S SOSOSOSSÓ

 

i "É'ÍWÍWWÉ?'FF;H'PMWW% Da GOa Lara MECA S

RS G S LSé

Hh

3
a
E

 

 

284 LA DIVINA COMÈDIA

Passat l'incis d'Averrois, Estaci diu al Dant: cObre bé el pit a
la veritat que ve, i sàpigues que tan bon punt en el fetus és articulat
el cervell d'una manera perfecta, el motor primer (Déu) a ell es
dirigeix, alegre sobre tanta art de natura, i inspira un esperit nou,
replè de virtut, que, tot el que actiu troba, adjunta a la seva subs-
tància, i fa una ànima sola, que viu i sent i pensa en si mateixa).

En explicar com l'ànima és obra de Déu, el Dant, seguint també
els escolàstics, afirma que l'ànima és ficada dins del cos quan el
cervell del nou ésser està perfectament articulat — del cinquè al sisè
mes de la gestació —, l'ànima pren els elements sensitius i vegeta-
tius, i forma una cànima sola).

L'ànima, aleshores, es converteix en cúnica forma de l'homeo
ella és principi del viure (vida vegetativa), del sentir (vida sensitiva)
i del reflectir sobre ella mateixa (vida racional, amb consciència
reflexiva).

l això, diu Estaci, cno t'ha d'admirar, perquè així com el calor
del sol amb el suc del cep es converteix en vi, l'ànima creada per
Déu, un cop dins del cos, assimila elements vegetatius i sensitius,
i es fa cànima única).

Si grandiosa és la primera part del discurs d'Estaci, en la qual
fisiologia, psicologia i teologia són.roses en un doll original i pur de
la més suggestiva poesia, no menys extraordinària és la segona part,
que ers dirà com l'ànima surt del cos després de la mort, i com és
formada l'ombra de l'ànima.

Quan Laquesis ha acabat el lli que corresponia a la vida de
l'home —ja sabem que per a cadascun de nosaltres té Laquesis una
quantitat de matèria filable que Cloto ha disposat—, l'ànima es
dessolda de la carn i virtualment s'enduu amb ella allò que és humà
i allò que és diví en nosaltres, és a dir: les facultats animals que
tenia el fetus abans d'ésser-li infosa l'ànima divina i les facultats
racionals pròpies d'aquesta ànima. Les facultats vegetatives i sensi-
tives privades de llurs Òrgans, resten emudesx oO en potència, en
canvi, en acte, les facultats intellectives —memòria, inteHigència i
voluntat — es fan molt més vives i agudes que quan actuaven
dintre el cos.

Estaci diu que, meravellosament, l'ànima deslliurada del cos,
per si mateixa cau a la riba que li pertoca —va a l'Infern o al