PURGATORI. CANT XXV 283

 

La virtut activa comença coagulant, això és, fent consistent la
matèria, i convertint-la en ànima, però, ànima merament vegetativa,
com la de les plantes. Amb la diferència que la planta és un ésser
perfecte, i l'embrió és un ésser que està en evolució.

A l'ànima vegetativa de l'embrió, s'hi ajunta la sensitiva: ja es
mou i sent ccom els vorms marins2, pel que tenen aparentment de
masses homogènies.

La virtut informativa continua dotant l'embrió dels Òrgans propis
dels sentits, i d'aquests Òrgans i sentits ella n'és csement:. I la
virtut informativa, que ve del cor humà, ara s'estira i ara s'eixampla,
per formar aquests Òrgans segons és necessari i natural.

Fins aquí el Dant ens diu la formació en el nou ésser de la vida
vegetativa i la sensitiva, pròpia dels irracionals. Ara ens dirà el
moment extraordinari: el de la creació i la infusió de l'ànima.

Estaci diu: cTu no veus encara com l'animal es torna home.
I aquest és un punt tan difícil, que un que era més savi que tu hi va
errar, i per la seva doctrina veu disjunt de l'ànima l'inteHecte possi-
ble, perquè per a ell no va veure Òrgan propi).

Cal fer notar, primer de tot, la diferència que assenyalaven Sant
Tomàs i els escolàstics entre intellecte possible i intellecte agent. El
primer és la capacitat d'entendre, i, usant les paraules de Sant
Tomàs, cid per quod homo intelligito. Aquest entendrà només els
particulars, i per arribar als universals caldrà el segon procés de la
inteHigència o l'acció de l'intellecte agent: d Necesse est igitur ponere
alium intellectum qui species intelligibiles in potentia faciat intelligibiles
actu, sicut lumen facit colores visibiles potentia visibiles actu: et bunc
dicimus intellectum agentemo (ComP. THEOL. 83).

Ara bé, el savi que veu disjunt l'intellecte possible, de l'ànima,
és Averrois, el qual, no trobant un òrgan adequat a aquesta funció
inteHectiva, com els ulls, el nas o les orelles per als seus correspo-
nents sentits, va creure que era una inteligència única universal,
separada de l'ànima, la qual era només sensitiva i vegetativa, com la
dels animals, i que es servia d'aquesta inteligència, com els pulmons
es serveixen de l'oxigen i del nitrogen de l'aire. En el moment de
la mort, segons Averrois, aquest principi únic i universal desapareix
del cos. Negava, per tant, la immortalitat de l'ànima. Sant Tomàs
va combatre amb duresa la teoria d'Averrois.

 

onr emet ni iEE PEES

aamal
EEISIENS C E IED DNIIIIECIIt iia iaa

SE RR

IPRIIPITIES
EE

aaaa aaaa
SE IEE Ea cTIEE IRA IEC CIT NEIE S DciSii ci Sit

1q2
i

Ep eIeremecint

É
E.
È
È
:
%

da e