PURGATORI. CANT XXV 281
E a S L aa doi a ad a itr

 

I allí es cantà de nou, dient l'esposa
i el marit, que vivien castament,
135 com vol virtut i matrimoni imposa.

I, segons crec, així els toca anar fent,
patint del foc l'esgarrifosa prova :
amb tal mena de cura i nodriment,

139 damunt la nafra els sortirà pell nova.

Indi al cantar tornavano: indi donne E questo modo credo che lor basti
gridavano e mariti che fuor casti per tutto il tempo che l foco li abbrucia:
i35 Come Vittute e matrimonio imponne. con tal cura conviene e con tai pasti

che la piaga da sezzo si ricucia. ul

COMENTARI AL CANT XXV

AQUEST cant, importantíssim dintre el poema, demostra fins a
quin punt el Dant és gosat, franc i valent, atacant els grans
temes, exposant-los d'una manera viva i clara, i vestint-los de la
seva retòrica meravellosa. Una pregunta del Dant, estranyant-se
que les ombres dels goluts siguin tan i tan magres, no tenint neces-
sitat de menjar, serveix de pretext perquè el poeta descabdelli, d'una
manera magnífica, un dels temes capitals de la vida: l'engendrament
de l'home, la creació de l'ànima, l'eternitat d'aquesta i la seva sort
un cop separada del cos.

Virgili cita dos exemples que preparen el Dant per a comprendre
el que després exposarà Estaci. El primer d'aquests exemples, és el
cas de Meleagre, fill d'Eneu, rei de Calidó, i d'Altea, sobre el qual
decidiren les Parques que viuria tot el temps que tardés a consu-
mir-se un tió, encès en el moment de la seva naixença. Altea, la
seva mare, després d'haver-lo infantat, retirà el tió del foc, i, natu-
ralment, Meleagre seguí vivint, però, ja gran, es barallà i matà els
seus germans, i aleshores Altea tornà a tirar aquell tió al foc, que,
en el precís moment d'acabar-se de consumir, marcà la mort de
Meleagre (Ov.: MET. VII, 260-546).

L'altre exemple, és la imatge dins d'un mirall, que es mou

 

Eaarrr

IEIREE

Era LE HE ET

aT

RDa tra ac aa