SBI Sa SE RCR SE REC RS E SLS RSA OS SU CI OS Est P E RO IE oa adS GSO r H RMa jE RCO GOU GU Sa BROEO IE Oa 280 LA DIVINA COMÈDIA 111 114 117 120 126 Al darrer torterol ja anàvem sent i vers la dreta el nostre pas avença, en altres coses l'esperit atent. Allà la riba famarades llença, les quals, cornisa amunt, engega l'aire, i ella, per rebutjar-les, no s'hi pensa. Per això no ens podíem torbar gaire pel pas estret, i aquí temia el foc, i aquí de l'estimball em veia al caire. I deia el meu bon mestre: c En aquest lloc frenar molt bé la vista és necessari, perquè és fàcil errar-se per ben poc. c Summae Deus clementiaev oi cantar-hi jo, dins aquell gran foc espurnejant, tant, que em va venir ganes de mirar-hi. I esperits per les flames caminant veia, i ells i les passes contemplava repartint els meus ulls i vigilant. I darrera del mot que l'himne acaba, fent grans crits deien: 4 No conec baró 2, i l'himne més baixet recomençava. 129 l un cop finit, cridaven: c Amb raó del bosc tragué Diana com a nosa 132 Hèlix, que de l'amor sentí el fibló 2. E già venuto all' ultima tortura tSummae Deus clementiae"' nel seno s'era per noi, e volto alla man destra, u1 Ed eravamo attenti ad altra cura. Quivi la ripa fiamma in fuor balestra, e la cornice spira fiato in suso q14 Che la reflette e via da lei sequestra, ond' ir ne convenia dal lato schiuso ad uno ad uno e io temea il foco 117 Quinci, e quindi temea cader giuso. Lo duca mio dicea: uPer questo loco si vuol tenere alli occhi stretto il freno, 180 PerÒ ch'errar potrebbesi per poco2. al grande ardore allora udi' cantando, che di volger mi fè caler non meno, 188 e vidi spirti per la fiamma andando, per ch' io guardava a loro e a' miei passi compartendo la vista a quando a quando. yse Appresso il fine ch'a quell'inno fassi, gridavano alto: 'Virum non cognosco", indi ricominciavan l'inno bassi. 138 Finitolo anco, gridavano: eAl bosco si tenne Diana, ed Elice caccionne che di Venere avea sentito il toscos. 138