LS
E
5
É
È
E
É
i
L
É
E
5 é
g
É
ï

ó 1

Ea S OE 5 c80384

dE D

dEMA

La

278

 

LA DIVINA COMÈDIA

 

69

15

18

81

84

Ma come d'animal divenga fante,
non vedi tu ancor: quest'è tal punto,
es Che piú savio di te fè già errante,

Però, com l'animal es torna infant,
encara tu no ho veus, i aquest és punt
que un més savi que tu féu ignorant,

ja que, per sa doctrina, veu disjunt
de l'ànima de l'home, l'inteHecte
possible, no veient-li òrgan a punt.

I obre el pit a la llum que se't projecta :
sàpigues que, en el fetus, al moment
que el cervell ha arribat a ser perfecte,

vers ell es gira el Creador, content
d'una tal obra de natura, i llença
dins d'ella un esperit, nou i potent,

que el que troba d'actiu muda i agença
en sa substància, i l'ànima així es fa
que viu i sent i en si mateixa pensa.

I perquè admiris menys el meu parlar,
mira el calor del sol que es torna vi
ajuntant-se amb el suc que al cep hi ha.

I quan Laquesis ja no té més lli,
ella es dessolda de les carns caigudes
i s'enduu el que és humà i el que és diví:

les potències restants devenen mudes ,
memòria, inteligència i voluntat,
en acte, més que abans es fan agudes.

che ciò che trova attivo quivi, tira
in sua sustanzia, e fassi un'alma sola,
che vive e sente e sè in sè rigira. -

si che per sua dottrina fè disgiunto E perchè meno ammiri la parola,

dall'anima il possibile inteletto,

guarda il calor del sol che si fa vino,

ee perchè da lui non vide organo assunto. giunto all'omor che della vite cola. 18

Apri alla verità che viene il petto,
e sappi che, si tosto come al feto
so l'articular del cerebro è perfetto,
lo motor primo a lui si volge lieto

sovra tant'arte di natura, e spira
"a Spirito novo, di vertà repleto,

Quando Lachèsis non ha pij del lino,
solvesi dalla carne, ed in virtute
ne porta seco e l' umano e 'l divino: 81

Paltre potenze tutte quante mute,
memoria, intelligenza e volontade
in atto molto pià che prima agute. 84