CANT XXV

ENTRE ELS CERCLES SISÈ I SETÈ

La generació del cos humà explicada per Estaci. Creació de l'ànima
racional i la seva infusió en el cos. Vitalitat i activitat
de l'ànima després de la mort. Formació deus
cossos deris o ombres i llurs facultats.

CERCLE SETÈ: LUXURIOSOS

Flama del cercle. Ramada de luxuriosos entre la flama. Llur cant
sagrat, alternat amb exemples de castedat i de luxúria.

D I O era de torbar-se ocasió,
que el sol deixava el cercle de migdia
3 a Taure i la nit a Escorpió.

I com fa aquell que no s'atura en via,
i passi el que li passi tresca enllà,
6 — si del que cal l'estímul el punyia,

així dintre del call vàrem entrar,
d'un a un enfilant aquella escala
9 que, d'un a un, d'estreta, cal pujar.

I com el cigonyet que aixeca l'ala
per desig de volar, i no es veu segur
18 —— de deixar el niu, i cap avall l'acala,

CANTO XXV

RA €ra onde "Í salir non volea storpio, cosi entrammo noi per la callaia,
chè 'I sole avea il cerchio di merigge — uno innanzi altro prendendo la scala
3 lasciato al Tauro e la notte allo Scorpio: che per artezza i salitor dispaia. ,
per che, come fa l'uom che non s'affigge E quale il cicognin che leva l'ala
ma vassi alla via sua, che che li appaia, per voglia di volare, e non s'attenta
e se di bisogno stimolo il trafigge, d'abbandonar lo nido, e giú la cala 12

 

iEra

Hrra ears

CEET TEEE IEE

E UNTIE

BEE IM OCiSS

Piriris ii EUEEIEIA P PEEETEEI E EE EAUT TLT CEHR EEMIDNS