PURGATORI. CANT XXIV 273

que es dedicà a la penitència abans de morir i hi ha qui diu que el
trobaren mort,. Això passava l'any 13033 per això Forese diu que
no donaran gaires voltes les esferes celestes abans que es compleixi
la seva profecia, i que ja veurà el Dant clarament allò que ell no
pot declarar.

Després de la fugida de Forese, els dos poetes troben una altra
pomera semblant a la que han vist adés, que refusa precs i llàgrimes
dels qui hi van sota a implorar amb les mans enlaire. De les bran-
ques de l'arbre surt una veu que aparta els tres poetes: diu que
aquest arbre és rebrot de la pomera del Paradís terrenal i encara cita
exemples d'incontinents en el beure. Els primers són els maleits,
fills d'un núvol, que embriacs combateren Teseu amb doble pit. Es
refereix als centaures, fills d'Íxion i d'un núvol al qual Júpiter havia
donat la forma de Juno, el doble pit és el d'home i el de cavall.
Teseu els vencé quan, després d'embriagar-se en les noces de
Piritous i Hipodàmia, volien robar la núvia i les altres dones (Ov.:
MET. XN, 210-525).

Els altres embriacs són els hebreus que, donats al vi, foren
rebutjats per Gedeó quan anà al camp dels medianites (lUD. vn, 8).

Fineix aquest cant amb la visió de l'Àngel de l'abstinència, que
mostra el camí del cercle setè i és d'una resplendor màgica, i el
Dant li atribueix unes paraules que són com una paràfrasi del cBeati
qui esuriunt iustitamo de l'Evangeli de Sant Mateu.

 

DR EESIC EE E EEA

RIT
SE S

TE

up

pia rad ag SEGSISES,

i

Da

P

cE nnirrra npcees

Iocoaezonen

:
3i
%Íï
l
i 3