272 LA DIVINA COMÈDIA

rotunda: cJo sóc aquell que quan l'amor m'inspira, anoto, i segons
em dicta dintre meu, vaig significant).

Bonagiunta, poeta pobre, s'admira, i li diu que veu d'una manera
ben clara la diferència entre els poemes d'ell, del Notari i de Guit-
tone, i els del Dant i del edolç estil nou2.

Bonagiunta pertanyia a l'escola siciliana provençalejant, de la
qual era cap el notari lacopo Sentini, dit el Notari per antonomàsia,
el qual morí cap a l'any 1250. Guittone d'Arezzo era, a la Toscana,

I el cap de l'escola poètica doctrinal. Morí a Florència el 1294.

É\ cEl dolç estil noux definit pel Dant en els versos 52 a 54
h d'aquest cant XXIV, s'oposava a la vella retòrica, per la seva frescor
í d'expressió, per la seva naturalitat i sinceritat. A aquesta escola
pertanyien els poetes florentins, com el propi Dant, Guido Caval-

 

E t

a canti, Lapo Gianni, Gianni Alfani, Dino Frescobaldi i altres encara.
i, Després d'aquesta ensabonada literària, Bonagiunta equasi acon-
í i tentats calla, i les ombres dels goluts passen ràpidament en renglera,
: lAda ecom les grues que hivernen al Nilo, davant els poetes. Només
% LLL Forese, com qui està cansat, deixa passar els seus companys per
:'» ,1 tenir encara dues paraules amb el Dant: cé Quan et tornaré a
É lhï veure x, li pregunta Forese. El Dant diu: 4No ho sé, però per poc
;LaÍ que trigui, jo ja hauré volgut ésser abans a la riba, perquè el lloc on
uu vaig néixer cada dia es despulla més i em sembla disposat a una
: da trista ruinar. Forese, davant d'aquesta melangiosa afirmació, li
ï l_' diu: c Vés-te'n, perquè el qui en té més la culpa, el veuràs a la
ï U cua d'una bèstia, trepitjat i destrossat vilmente. Forese, aquí,
È l prediu, d'una manera una mica fosca, la mort del seu propi germà,
3 l Corso Donati, el famós cap dels megres de Florència. El Villani
: il I explica la mort de Corso de la manera segúent: cBarallat amb els
È negres, fou acusat de traidoria a la pàtria i de rebellia. Es va defensar
É esperant que l'ajudés Uguccione della Fagginola, però desillusionat
É d'aquesta esperança es lliurà a la fuga. Prop de Rovenzano fou
E sorprès per uns certs catalans que el volgueren dur a Florència.

Els prometé moneda, però els altres no volgueren saber-hi res.
Trobant-se Corso malalt de gota a les mans i els peus, i veient-se
en poder dels seus enemics, es deixà caure del cavall, i un dels
catalans li donà un cop de llança a la gola, deixant-lo per mort.
El recolliren els monjos del monestir de Sant Salvi, hi ha qui diu

RIMLMACIEAES a E S cc aciic Iar es

LBiCI

N

a
E SEj
odar