PURGATORI. CANT XXIV 27I

 

Bolonya, que hem trobat en'el cant X de l'INFERN, condemnat entre
els epicuris, i d'Ugolino d'Azzo, esmentat per Guido del Duca en el
cant XIV del PURGATORI, i pare del famós arquebisbe Ruggieri, que
hem vist sota les dents del comte Ugolino en els cants XXXII i
XXXIII de l'INFERN. Sembla que la fama de la seva golafreria durà
molt temps.

cBonifaci que pasturà amb la crossa molta gents és Bonifazio
de' Fieschi, genovès, nebot del papa Innocenci IV, i arquebisbe
de Ravenna del 1274 al 1295. Més agitador polític que pastor
d'ànimes, la seva glotonia es desprèn d'una carta seva al Comú de
Savignano, publicada per Ezio Levi, en el seu llibre cPiccarda e
Gentuccar. En aquesta carta demana que es faci per a ell i tota
la seva gent ede carnibus bovinis, porcinis el de pullis bonum et
magnum prandiumo, i aquest gran dinar el vol cintegre et magnifice
preparatum.

El misser Marchese era de la família dels Argugliosi de 'Forlí,
alegre i molt donat a la beguda.

El Dant, de tots aquests personatges, tria, per a dialogar una
mica, el poeta Bonagiunta, al qual ha sentit dir el nom de Gentucca.
I quan el Dant li demana que parli, Bonagiunta li fa saber que una
dona que encara no porta el vel, li té de fer agradable la ciutat
de Lucca, encara que la gent en malparli. Aquesta dona és una
joveneta, i sens dubte és la Gentucca que ha anomenat abans.
Segurament que Bonagiunta aHudeix Gentucca Morla, maridada amb
Bonaccorso Fondora, que en 1317 era a la flor de l'edat. Aquesta
dona va ésser estimada pel Dant quan fou a Lucca, honestament,
sembla, i per la manera amable amb què el va acollir, el Dant podria
desfer els seus prejudicis sobre Lucca i la virtut de les seves dones.
En el cant XXI de l'INFERN, el Dant ens ha presentat aquella ciutat
com una cova de lladres.

Bonagiunta, després de parlar de la joveneta, pregunta al Dant
si és ell l'autor del poema que comença així: dDonne cb'avete
intelletto d'amorex. És aquest el primer vers de la primera cançó del
Dant, el qual afirma en la c Vita Nuovar que aquest vers li sortí
espontàniament, perquè la seva llengua eparlà quasi com moguda
per ella mateixa..

Quan sent el seu propi vers, el Dant contesta d'una manera

 

DT t

ti T E EE ia

Darrra DEPI aR aiaeaITaS

reEerars

,
8
z
pi
i
h