270 LA DIVINA COMÉDIA

 

COMENTARI AL CANT XXIV

ONDANT entre els pobres goluts que no es tenen drets amb la
R pell i l'os, el Dant completa a Forese l'explicació del cant
anterior i li diu que Estaci potser retarda el seu pas per l'avinentesa
de parlar amb Virgili, i després li demana on és la seva germana
Piccarda. Forese respon que ja és al Cel coronada de glòria.

Piccarda Donati fou monja del convent de Santa Clara a Monti-
celli, la seva història la veurem en el cant III del PARADÍS.

El Dant vol saber qui són aquests que el miren amb tanta
atenció, i Forese n'hi senyala una colla, però el Dant només recorda

 

LrUA RMr taetoTraeto a tiameeraEo dS Ma aIega P 35 Migeyaga je3as03è Da i
CERSSSS LS S SU RR S SE NEIEOA BBBU OG RS IO E E S ISTUSC OS MRra RCIa
Saa 7 A CEA EC OS RIT Gd la tiió

Eèg,

pa els segiients: Bonagiunta de Lucca, el papa Martí IV, Ubaldin dalla

it Pila, l'arquebisbe Bonifaci, i Marchese, senyor de Forlí.

M) Bonagiunta de Lucca, era fill de Riccomo di Bonagiunta Orbic-

dtn ciani degli Overardi, és cert que vivia encara en 1296, perquè dintre

( aquest any se'l menciona com a obrer de l'església de Sant Miquel.
3 M Fou poeta, però gens original, i servil imitador dels trobadors de
(_ h Í Provença.
E ti cEl que fou de Tourso, i és al darrera de Bonagiunta, més
, \:';"' magre encara que els altres, és Martí IV, que fou Papa des del
L 4 febrer del 1281 al 29 de març del 1285. lacopo della Lana diu d'ell
; ': ( eque fou molt viciós en el vici de la gola, i entre les altres glotonies
ï uit que usava, feia pescar les anguiles del llac Bolsena i les feia negar i
É ; morir en vi ranci, després se les menjava rostides, i n'era tan soHícit
È i i golós, d'aquesta menja, que sempre en volia, i se les feia marinar
È L en la seva pròpia cambra. l respecte als plaers del ventre, no va
? tenir mesura de cap mena. Quan estava ben tip, deia: 'O sanctus
É Deus, quanta mala patimur pro Ecclesia sancta Dei.'v Quan va morir
É li dedicaren aquests versos: d Gaudent anguille, quia mortuus hic iacet
È slle — qui quasi morte reas escoriabat easv. Martí IV era de Montpincé,
però com que havia estat tresorer de la catedral de Tours, li deien
: dal Torso, de Tours. Í, malgrat totes les llegendes, fou un home

magnànim i virtuós.
Ubaldin dalla Pila, que el Dant veu cruixir de dents, era de la
moble família dels Ubaldini, germà del cardenal Ottaviano, bisbe de

SRRI GU GAA LA RE d pG cSeó

Léi