PB OG IEO Da S EO OE i9 OS IESIG a SE S ca SA

OEGC ELIS GRA

RSU GR S it BI CAA

EC SES OS SA DSOSOSISCS S EOS SPS

268

 

LA DIVINA COMÈDIA

 

111

114

120

123

126

129

182

che pregano e 'l pregato non risponde,
ma, per fare esser ben la voglia acuta,
in tien alto lor disio e nol nasconde.
Poi si parti si come ricreduta,
e noi venimmo al grande arbore adesso,
114 Che tanti prieghi e lagrime rifiuta.

eTrapassate oltre sanza farvi presso:

que preguen i el desig no se'ls completa,
i el que volen se'ls mostra fent glatir,
i alçant-ho com qui fa la figuereta.

Després, desenganyats, varen partir,
i avancem cap al tronc de gran brancada
que llàgrimes i precs no vol oir.

c Passeu enllà i aquí no feu parada ,
és més amunt, el que Eva mossegà,
i, d'ell, aquesta planta és la brotada v

no sé qui, de les branques, ens cridà ,
i el mestre, Estaci i jo, junts, fem sendera
vers on el marge apujolant-se va.

c Els maleits x encara vocifera
crecordeu, fills dels núvols, i embriacs,
que oposen a Teseu doble pitrera,

i els qui, del vi rendits als afalacs,
no volgué Gedeó per companyia,
quan els de Madià van rebre els macs.o

l així, ben a una vora de la via
passem, sentint pecats que gola du
i als quals guany miserable seguiria.

Mil passes férem pel camí on ningú
respira i és la soledat mestressa,
contemplant i en silenci cada u.

eRicordivin dicea ede' maladetti
nei nuvoli formati, che, satolli,
Teseo combatter co' doppi petti, 193

e delli Ebrei ch'al ber si mòstrar molli,
per che no i volle Gedeon compagni,
quando ver Madian discese i colli.x 198

Si accostati all'un de' due vivagni

legno è piú su che fu morso da Eva,
117 € questa pianta si levò da esso.x
Si tra le frasche non so chi diceva,
per che Virgilio e Stazio e io, ristretti,
i30 Oltre andavam dal lato che si leva.

passammo, udendo colpe della gola

seguite già da miseri guadagni. 129
Poi, rallargati per la strada sola,

ben mille passi e piú ci portar oltre,

contemplando ciascun sanza parola. 183