RS

i

E

à

M S RS ER oad s Ó CRO Ra Sa On ER I O aaaaA ta arts

u

RS N S ESt £

 

 

266 LA DIVINA COMÈDIA

 

I el qui mirant-ho a fons esmerça el dia,
res més no veu, de l'un a l'altre estil.v
68 — I, quasi satisfet, ell emmudia.

Com els ocells que hivernen en el Nil
ràpids agiten l'aire fent renglera,
després que se n'acoblen més de mil,

així aquella gentada que allí era,
girant el rostre, refermà el seu pas,
69 per la magresa i pel desig lleugera.

l com aquell que del seu trot és las
deixa passar els companys, i es sol distreure
72 fins que del baticor troba solaç,

el sant ramat deixà passar, i en lleure,
Forese, encara va acostar-se a mi,

75 dient-me: cd Quan ens tornarem a veure2o

c No sé x responc esi trigarà ma fi,
mes, per molt que l'apressi ma fortuna,
78 abans ja tindré. ganes de venir.

Perquè la pàtria meva, més dejuna
cada dia la trobo de bondat,

81 i crec que tot allò ha de caure en runa.2

c Doncs vés o em diu, c que l'esca del pecat
veig dut per una bèstia, i no en carrossa,
g — Cap a la vall on el perdó és vedat.

e qual piú a riguardare oltre si mette, si lasciò trapassar la santa greggia
non vede piú dall'uno all'altro stilos, Forese, e dietro meco sen veniva,
es €, quasi contentato, si tacette. dicendo: eQuando fia ch' io ti riveggia2r 85
Come li augei che vernan lungo 'l Nilo, —eNon sos rispuos' io lui equant io mi viva,
aleuna volta in aere fanno schiera, ma già non fia l' tornar mio tanto tosto,
es pOi volan piú a fretta e vanno in filo, ch'io non sia col voler prima alla riva: 18

cosi tutta la gente che li era, però che 'l lr :0 u' fui a viver posto,

volgendo 'I viso, rafírettò suo passo, di giorno in giorno piú di ben si spolpa,
se € per magrezza e per voler leggera. € a trista ruina par disposto.2 a
E come l'om che di trottare è lasso, cOr vav diss'el, ache quei che piú n' ha colpa,

veggi' io a coda d' una bestia tratto

lascia andar li compagni, e si passeggia
4a fn che si sfoghi l'affollàr del casso, inver la valle ove mai non si scolpa. 84