PURGATORI. CANT XXIV 265

Ell murmurava , i em semblà 4 Gentuca o
sentir, partint del lloc on ell, punyent,
39 sofria la justícia que el pelluca.

4 Ànima o dic c que indiques vagament
voler parlarl Doncs, parla'm, i conforta
42 el desig, i em serà acontentament ).

HET

c'Hi ha una dona que encara el vel no porta
ell començà, c que t'ha de fer plaent
45 la ciutat meva, que mal nom comporta.

mró samiòs iEE SETIZS

Tu segueix amb aquest advertiment,
i si, en el que jo dic, hi culls error,
48 els fets et serviran d'aclariment.

W:

SESEiEIg ESEfgeri

Mes, digues si jo veig en tu l'autor
que ha tret les noves rimes, començant
51 t Dones que haveu enteniment d'amor .o

Lesgi ctIra TEGEI IET EL

I li contesto: a Jo sóc un, que quan
amor m'inspira, escric, i a la manera
54 que ell dicta dins, jo vaig significant ).

l em diu: a Germà, ja veig què ens deixa enrera
i el Notari i Guittone, amb mi, reté
57 lluny del dolç estil nou que en tu prospera.

Com van les vostres plomes, veig ben bé,
seguint just el dictat d'aquell que us guia,
80 — ÇO que les nostres no saberen fer.

inr ies irtrra a EE

El mormorava: e non so che 'Gentucca" Ma di s' i' veggio qui colui che fore
sentiv' io là, ov'el sentia la piaga trasse le nove rime, cominciando

se della giustizia che si li pilucca. tDonne cb'avete intelletlo d'amore'.o "

4O animao diss' io eche par si vaga E io a lui: l mi son un, che quando
di parlar meco, fa si ch' io t' intenda, Amor mi spira, noto, e a quel modo
4a € te € ME col tuo parlare appaga2. ch'e' ditta dentro vo significando,.

SE STr tara DaT iararacariarart

54

EET EETEIE TTT

4Femmina è nata, e non porta ancor bendan. — 4O frate, issa vegg' ios diss'elli eil nodo
cominciò el, eche ti farà piacere che 'l Notaro e Guittone e me ritenne
ús la mia città, come ch' uom la riprenda. di qua dal dolce stil novo ch' i' odol

57
Tu te n'andrai con questo antivedere: lo veggio ben come le vostre penne

se nel imio mormorar prendesti errore, di retro al dittator sen vanno strette,

4s dichiareranti ancor le cose vere. che delle nostre certo non avvenne,

18

H
H
i
4
i
i
É