D ora aeaCió

RANMSENRA I SU SE D CEMSSM BI SIRGI GA GO CO Gon ct ae ia
dol ia M:

LA DIVINA COMÈDIA

 

260

 

aigua puguin aprimar tant, i heus aquí que una ombra es mira el
Dant i exclama: 4d Com pot ésser que se'm faci aquesta gràcia2
é Com és possible que un amic meu vivent em vingui a trobar en
aquest llocè La veu ha fet conèixer al nostre poeta, l'amic que li
hauria estat impossible endevinar per causa del seu rostre desfigurat,
i diu el Dant que va reveure en ell la cara de Forese. Tots dos
volen saber, de seguida, el perquè de coses que els meravellen ,
però, el Dant prega a Forese que sigui el qui parli primer.

Forese Donati, fou fill de Simone, i germà de Piccarda i del
famós Corso Donati. Forese fou poeta satiric, entre ell i el Dant
hi hagué un intercanvi de sonets burlescos i desvergonyits. En
aquests sonets, el Dant retreu al seu amic Forese el vici de la gola.

Ara Forese explica les virtuts de la pomera, que produeix només
amb la vista i amb l'olor aquest horrible amagriment, el qual és
cercat per les ombres dels goluts, perquè així ces refan santes..
I volten i tornen a voltar davant de l'arbre, i això els refresca la
pena. I Forese afegeix: eDic pena i hauria de dir consol, perquè
ens fa anar a l'arbre el mateix desig que a Crist li féu dir alegrement
CElil" quan ens alliberà amb les seves venesx. Aquí el Dant, d'una
manera originalíssima, explica l'alegria de Crist en poder redimir els
homes i complir allò que estava escrit, i fa referència a les paraules
que digué clavat a la Creu: dEli, Eli, lamma sabactbani: boc est,
Deus meus, Deus meus, ut quid dereliquisti me2o (MT. XXVI, 46,
Mc. XV, 34).

S'estranya el Dant que Forese no sigui en el lloc dels indolents,
i l'ombra declara que, gràcies als precs i devocions de la seva vídua
Nella, se li ha estalviat l'espera, fa uns grans elogis de la seva
virtut. D'aquesta senyora no se'n té cap dada, fora de les aHusions
del Dant, en el primer sonet satíric que envià el Dant a Forese, ja es
fa alusió al descuit en el qual Forese té la seva dona i al penediment
de la sogra d'haver permès el matrimoni. Barbi ha recollit i comen-
tat aquests sonets, que formen la cTenzone di Dante con Forese..

En la pregunta que fa el Dant a Forese, demanant-li per què no
es troba entre els indolents de l'Antepurgatori, expressada en els
versos 79 al 84, pot haver-hi, per a un lector corrent, una certa

obscuritat que val la pena d'aclarir. Diu la meva traducció, seguint
fidelment l'original: "Si va ésser la força en tu finida — de pecar