PURGATORI. CANT XXIII 257

 

lem fa: cLa qui a tastar m'ha conduit
tan prest la dolça absenta del martiri,
87 ha estat la meva Nella amb plor seguit.

 

Els seus precs m'han estat devot captiri,
per treure'm del pendís on hom espera,
99 — ien altres cercles ja no cal que giri.

És tant a Déu més cara i falaguera
la meva vídua, que molt vaig amar,
98 com més, sola, a ser bona persevera,

 

car la Barbàgia de Sardenya va
més a l'hora en pudor que a dona lligui,
9s6 — que la Barbàgia on jo la vaig deixar.

PEEESET

Obh, germà dolç, z què vols tu que jo et digui2
Temps futur ja se'm mostra en el sentit,
99 i, pel que va passant, no crec que trigui

LEH EEEEIS

ens

el jorn que amb pergamins serà interdit
a les desvergonyides florentines
184 O Panar mostrant amb els mugrons el pit.

tats

orr on

é Quines bàrbares mai, O sarraines,
necessitaren per anar cobertes
105 —— que els anessin amb renys o deixuplines è

X PErz

Si les desvergonyides fossin certes
de com el Cel els llevarà la son,
18 — tindrien per l'udol boques obertes ,

arra irtr

Ond'elli a me: eSi tosto m" ha condotto O dolce frate, che vuo' tu ch' io dica2
a ber lo dolce assenzo de' martiri Tempo futuro m'è già nel cospetto,
s7 la Nella mia con suo pianger dirotto. cui non sarà quest'ora molto antica,

Con suoi prieghi devoti e con sospiri nel qual sarà in pergamo interdetto
tratto m' ha della costa ove s'aspetta, alle sfacciate donne fiorentine

so € liberato m' ha delli altri giri. l'andar mostrando con le poppe il petto. ,9,

Tanto è a Dio piú cara e pià diletta Quai barbare fuor mai, quai saracine,
la vedovella mia, che molto amai, cui bisognasse, per farle ir coperte,
.:s quanto in bene operare è piú soletta, o spiritali o altre discipline2

Eara Iarrr Taa a Errrrrra re ta ESpeararaarariiara maa

108
chè la Barbagia di Sardigna assai Ma se le svergognate fosser certe
nelle femmine sue piú è pudica di quel che 'l ciel veloce loro ammanna,

se che la Barbagia dov' io la lasciai. già per urlare avrien le bocche aperte, — 1g8

È
L
?
J
:

T DIOaTeStis