PURGATORI. CANT XXIII 2SS Jo em feia creus d'aquella fam tan fera i d'aquell crostisser i de la magror, 39 encar la causa no sabent què n'era, quan des del fons d'un cap que feia por, una ombra girà els ulls vers mi i cridava : 42 cé Com de tal gràcia sóc mereixedor è o Cap record aquell rostre em despertava, però, en la seva veu jo vaig trobar 45 allò que el seu aspecte m'esborrava. l RRT ii Í la veu, com espurna, iHuminà, en mi, el coneixement de la desfeta 48 — faç, i de nou Forese vaig guaitar. STR c No reparis la pell que se m'enceta en eixutes escates, ni els colors 51 destenyits, ni l'horror de la carn treta 2 Mitt t EM EES i digué. 4 Fes-me saber qui són els dos esperits que al costat et fan d'escorta, j gaa : È 54 no m'entretinguis amb parlar calmós 2. d c La teva faç que vaig plorar ja morta, ;m: ara de plany no em dóna menys motiu 2 67 jo li responc, cen veure-la tan torta. É qd Digues-me, doncs, per Déu, per què veniu E tan secs: no em donis de parlar l'inici, 80 que el desig d'escoltar sento més vju. 5 È Già era in ammirar che si li affama, cDeh, non contendere all'asciutta scabbia ; per la cagione ancor non manifesta che mi scoloran pregava ela pelle, Íf ie di lor magrezza e di lor trista squama, nè a difetto di carne ch'io abbia, B. ï ed ecco del profondo della testa ma dimmi il ver di te, e chi son quelle : volse a me li occhi un'ombra e guardò fiso, — Jue anime che là ti fanno scorta: _ 4a pOi gridò forte: a Qual grazia m'è questa2s non rimaner che tu non mi favellels 54 5 Mai non l'avrei riconosciuto al viso, cLa faccia tua, ch'io lagrimai già morta, ma nella voce sua mi fu palese mi dà di pianger mo non minor doglias 4s CiÒ che l'aspetto in sè avea conquiso. rispuos' io lui, eveggendola si torta. 5. È Questa favilla tutta mi raccese Però mi di, per Dio, che si vi sfoglia: ï mia conoscenza alla cangiata labbia, non mi far dir mentr' io mi maraviglio, H 4s € Tavvisai la faccia di Foress. chè mal può dir chi è pien d'altra voglia.2 qs È i i i