LA DIVINA COMÈDIA I dic: d Dolç pare, el que hem sentit : què era2èv I per resposta em diu: d Ombres que van 15 eixugant deutes que han deixat darrera ). I com els pelegrins pensivols fan quan ensopeguen gent desconeguda, 18 que es giren i segueixen caminant, així darrera nostre era vinguda corrent, i ens depassava de bon tros, 21 una ramada d'ombres, mansa i muda. E Exi L E30s É m E0 X E: I:; Buidats tenien els forats dels plors, groga la faç, i tal secor les crema, S 4 que, a la pell, li donava forma l'os. È No crec que a una magresa tan extrema Z Erisicton anés a raure quan E 21 més el dejuni i més la fam va témer. L 5 ó 3 È cVet aquí o anava jo entre mi pensant x i cels de Jerusalem esbaldregada, 80 quan devorà Maria el propi infant. o É Un anell sense gemma, de buidada, x . . É era llur conca, i el qui en rostre d'hom L 33 omo llegeix, prou l'ema hagués notada. ,'-A E2 : . : E é Qui, mengera i magror que no té nom, É creuria que prové d'una pomera l 36 i d'una aigua, si no li diuen com2 É .ii j 4 O dolce padre, che è quel ch'i' odoos non ctedo che cosi a buccia strema È l comincia' io. Ed elli: €Ombre che vanno — Eresitone fosse fatto secco, Z as forse di lor dover solvendo il nodo2. per digiunar, quando piú n'ebbe tema. — 44 Si come i peregrin pensosi fanno, lo dicea fra me stesso pensando: eEcco giugnendo per cammin gente non nota, la gente che perdè lerusalemme, 18 Che si volgono ad essa e non restanno, quando Maria nel figlio diè di beccols 80 S cosi di retro a noi, pià tosto mota, Parean l'occhiaie anella sanza gemme: : venendo e trapassando ci ammiràva chi nel viso delli uomini legge 'omo' : " d'anime turba tacita e devota. ben avria quivi conosciuta l'emme, " E Nellí occhi era ciascuna oscura e cava, Chi crederebbe che l'odor d'un pomo É palida nella faccia, e tanto scema, si governasse, generando brama, E2 s4 che dall'ossa la pelle s' informava: e quel d'un'acqua, non sappiendo como2 s, go È d.