E ieRS

PURGATORI. CANT XXII 25I

 

si ho sabiesv, és més, en les darreres edicions de la COMÈDIA publi-
cades per la Socieià Dantesca ltaliana, s'escriu Vario en lloc de
Varrio, o Varro, com es veu en altres textos.

El Dant devia tenir present, en escriure aquest vers, l'Epístola
d'Horaci als Pisons, versos 54 i 55: 4Quid autem — Caecilio Plau-
togue dabit Romanus, ademptum — Vergilio Varioque 49

Estaci vol saber, doncs, en aquest vers, on són: Publi Terenci
Àfer, poeta còmic llatí, nat a Cartago el 192 i mort el 159 a. J. C.,
Estaci Cecili, poeta còmic llatí, mort el 167 a. J. C., el famós Titus
Macci Plaute, nascut el 254 i mort el 184 a. J. C., i, o bé Luci
Vari, poeta dramàtic, amic i contemporani d'Horaci, o Varró
(116-27 a. J. C.) savi retòric, o, el menys conegut, Varró Atacini.

Virgili diu, que tots aquests són als Llimbs amb ell i el poeta
satíric Aule Persi Flac (34-62 d. J. C.), junt amb els grecs que
ornaren el seu front de llorer, entre els quals cita Homer, cal qual
les Muses alletaren més que cap altreo, Eurípides, Antifont —altre
tràgic grec, mort pel tirà Dionisi —, Simònides, líric i epigramàtic
(559-469 a. J. C.) i Agató, poeta tràgic també, mort el 401 a. J.C.,
del qual no es conserva cap obra.

Després Virgili diu que es veuen, no precisa bé si en els Llimbs
o en l'Ínfern en general, alguns dels personatges de les obres d'Es-
taci: Antígona, filla d'Èdip i Jocasta, Deifila, filla d'Adrast, muller
de Tideu i mare de Diomedes, Argia, germana de Deifila i mu-
ller de Polinices, Ismene, germana d'Antigona, Hipsípile, la qual
mostrà la font Langia als grecs que lluitaren contra Tebes, la filla
de Tirèsias, Manto, que el Dant ha situat entre els endevins i li ha
dedicat un espai important, Tetis, muller de Peleu, mare d'Aquilles,
i Deidamia amb les seves germanes. Deidamia, filla de Licomedes,
fou amant d'Aquiles.

Virgili i Estaci van parlant de poesia i el Dant aprèn de les seves
lliçons, quan una estranya pomera surt a mig camí. Des de dintre
de l'arbre, una veu diu que el fruit n'és prohibit. Després, aquesta
mateixa veu, citarà exemples de temprança, dirà que Maria, a les
bodes de Canà, no pensà en la seva boca, sinó en el lluiment de la
festa, dirà, citant Valeri Màxim a través de Sant Tomàs, que les

romanes antigues bevien aigua: eMulieres apud Romanos antiquitus

non bibebant vinumo (SUM. THEOL. I, M, 149, 4), dirà que Daniel

PEEES IEE EET S SEa S TES EE EEa Didal

orT

GU C cci ii

Pr parggereees

i

SE ECEH

TEGRRET

i
È
h
t

:

h
E
h

L

MCIC)
IRa

Hn

Nir ieeiee in

D R Er taa Daa rar aarar arar led aaa

CEIIP PEREETFEITÓ

D ciarar er rda t ar rr ti