iSede RR O' tia rs dlEIEO SISESIISES RS RS CI CI I IE I E I

lta

-.í'l.'

s.
E
z
. 3
3
E2
E

35

í:.
-i.’ z
E

 

250 LA DIVINA COMÈDIA

 

gué d'haver-lo considerat com a únic autor pagà que, conscientment
O incoscientment, profetitzà la vinguda de Crist. Per aquest motiu,
sens dubte, com ja hem apuntat en el comentari del cant primer de
l'INFERN, el Dant el posa per damunt de tots els poetes antics, i per
a ell Virgili representa la clau de volta de la gran catedral de la
cultura greco-llatino-cristiana. Per aquest motiu, Virgili, poeta i
profeta únic, és el mentor del Dant en el seu magne viatge. Els
versos de Virgili, que una tan enorme revolució varen fer en la
consciència medieval, són el començament de la seva Ègloga IV :
eMagnus ab integro saeclorum mascitur ordo. — lam redit et Virgo,
redeunt Saturnia regna, — iam nova progenies caelo demittitur altov.

Ara bé, el dolç i ponderat Virgili, excessiu adulador, però, dels
poderosos, en aquests versos celebra el naixement del fill del cònsol
Asini PoHió, encara que l'exegesi cristiana pensés que celebrava el
naixement de Crist. Virgili, ignorant absolut de la llengua hebraica,
de la literatura bíblica i de l'existència dels profetes, hem de suposar
que no es preocupà mai del que passés a les riberes del Jordà, ni en
aquelles terres que, desconeixent-les, li devien semblar el país més
bàrbar i menys interessant del món. Avui la idea de Virgili profeta
cristià, no pot commoure ningú.

El Dant aprofita la confessió d'Estaci, per introduir en el seu
poema la gran preocupació teològico-literària de Virgili. l aquí,
també, em sembla a mi que el Dant fa ésser excessiu Estaci en la
seva devoció cap a Virgili, perquè si Estaci va viure en temps de
Domicià, va conèixer els cristians i els va veure prou de prop
perquè això el determinés a decantar-se a la doctrina evangèlica.
Sembla més just el que diu després sobre el tracte que tingué amb
els cristians i els sofriments morals que compartí amb ells davant la
persecució.

Estaci diu que fou batejat abans de conduir, en el seu poema,
els grecs vora els rius de Tebes, episodi que correspon al llibre IX
de la dTebaidav, però que, per por, aparentà ésser pagà, i per
aquesta tebior ha purgat més de quatre-cents anys en el cercle
quart, o sigui entre els indolents.

I Estaci pregunta després al seu mestre on són Terenci, Cecili,
Plaute i Varró (o Vari). Jo he traduit cVarrór, seguint la majoria
dels comentaristes, però, també es pot llegir c Vari, Plaute i Cecili,