T N

PURGATORI. CANT XXII 249

 

execra l'avarícia i l'apetit de les riqueses, i Estaci sembla que exalti
la fam de l'or i les riqueses per combatre els pròdigs i dilapidadors.
: Com s'explica aquesta alteració de valors en el Dant, ell que sabia
de cor, i millor que ningú, el seu Virgili2 Potser el Dant cità de
memòria la frase despresa del passatge, atribuint-li un sentit dife-
rent, O aplicant-la a voluntat, convençut que la sentència virgiliana
era com un ganivet de dos talls, o com el joter dels jugadors de
poher. Potser volgué fer d'Estaci una figura tan addicta a Virgili,
que troba en les paraules del mestre ensenyaments per a totes les
virtuts, ensenyaments que el propi Virgili no sospità mai. Sigui el
que sigui, jo he traduit els versos fidel a l'original dantesc, fent
el poeta responsable del que va escriure.

Aclarit entre Virgili i Estaci el pecat d'aquest darrer i la manera
com se'n penedí, vol saber encara Virgili quan fou que Estaci es
convertí al cristianisme, perquè en els seus poemes això no é€s
veu. Fa:'aquí una aHusió a la edoble tristesa de Jocastan, que
es refereix a la lluita fratricida d'Etèocles i Polinices, fills de Jocasta.
Aquest tema de les guerres de Tebes, que cantà Estaci, ha estat
copiosament tractat per tots els poetes tràgics grecs, i és, potser, el
més complet, més dramàtic i més patètic de tota la llegenda heroica
de Grècia. Jocasta, filla de Creont, rei de Tebes, es casà amb Laios,
fou mare d'Èdip i amb ell es casà després sense conèixer-lo. D'Èdip
tingué quatre fills: Etèocles, Polinices, Antígona i Ismene. Sòfocles,
en la seva sublim trilogia — cÈdip reix, cÈdip a Colonos,, cAnti-
gonar — fixà per sempre la grandesa d'aquests desastres.

Estaci, fent radicar en Virgili la causa de tota la seva felicitat, li
diu: d Tu primer m'enviares al Parnàs i després m'iHuminares en el
camí de Déu. Vares fer com el qui va de nit amb un llum girat
endarrèra, del qual ell no frueix, però que ilumina el camí als qui
el segueixen, quan vares dir: " El segle es renova, tornen la justícia
i el primer temps de l'home i baixa del cel una nova progènie ).

És a dir, Estaci vol significar a Virgili: cTu profetitzares l'era
de Crist, el naixement del fill de Déu i la redempció humana2. El
Dant toca aquí una de les questions religioses i literàries que més
apassionaren els homes de lletres en les èpoques de l'escolàstica i
de l'humanisme. Tota la gran consideració i admiració que es
tingué a Virgili, ultra el seu enorme valor poètic i filològic, depen-

x
H-17

DaT a Edar ra ddpt aa X

HET EEra

DU

una
mereetiss

Gsues pacgrrant cttr

tarra

S

PIEEEPIPEMEIREECIÓ

L

ET iir gaiieis

h
È

Daa tara

EOROra TTra Dara Tara arT TE Da Dra aarar paad ara