EOST E d

RS RERSEUSO SA E ISESISA RS C SI

BIUA OEEAA I E S

3i Gismes

L
3
È
E
L

   

 

LA DIVINA COMÈDIA

 

COMENTARI AL CANT XXII

 

ARA els tres poetes avancen vers el cercle sisè, i han passat
l'Àngel, el qual canta només una part de la benaurança (Beafi
qui esuriunt et sitiunt iustitiam, quoniam ipsi saturabunturo (MT.V, 6).
Només diu dBeati qui sitiunto, cels qui tenen seto, i deixa l'esuriunt,
vels qui tenen famo, per a l'Àngel del cercle vinent, oposant a la
set de les riqueses la set de justícia.

Virgili i Estaci cantinuen la seva conversa, i el cantor d'Eneas
manifesta la correspondència del seu afecte envers Estaci, quan
s'assabentà, per Juvenal, de l'admiració que li tenia.

Dècim Juni Juvenal d'Aquino, famós poeta satíric llatí, visqué
del 47 d. J. C. al 130. Fou contemporani d'Estaci i admirador seu,
com es pot veure per aquests versos de la Sàtira VII: cCurritur ad
vocem incundam et carmen amicae — Thebaidos, laetam fecit cum
Statius urbem, — promistique diem, tanta dulcedine captos — afficit
ille animoso.

Virgili pregunta a Estaci, per què, si va tenir tant seny, va
caure en el pecat d'avarícia, i el poeta de la cTebaidar, en una
llarga i subtil explicació, li aclareix que no va ésser avar, sinó
pròdig, i que ja haurà vist, en l'Infern, que avarícia i prodigalitat,
tot i ésser dos pecats oposats, es penen i es purguen en el mateix
lloc. Estaci diu que el que el lliurà d'ésser excessivament pròdig i
el conduí a la raó, foren aquests versos de Virgili: 4d Per què no
frenes tu, oh sagrada fam de l'or, l'apetit dels mortalsès Ara bé,
aquest punt de la DiVINA CoMÈpIA ha donat lloc a comentaris llargs
i controvèrsies. El Dant fa alusió als versos 56 i 57 del llibre tercer
de l'aEneidan: Quid nen mortalia pectora cogis, — auri sacra fameso.
El sentit dels versos és: 4A què no condueixes, tu, fam maleida de
l'or, els apetits humanso, frase d'Eneas davant del crim de Polimès-
tor, comès per la seva fam maleida de riqueses.

Molts traductors del Dant, en arribar a aquest pnnt, han optat
per donar a les paraules l'autèntic sentit que els donà Virgili, però,
aquesta solució, a mi em sembla bastarda. És evident que el Dant
dóna, a la sacra fames de Virgili, un valor fals. És a dir, Virgili