PURGATORI. CANT XXII 247 185 138 141 144 147 150 154 e come abete in alto si digrada I si l'avet enlaire el gruix degrada, s'aprima aquella anant vers el terròs, crec jo, per fer-se esquiva a l'enfilada. Del costat on teniem camí clos, un clar licor queia de l'alta roca, que les fulles mullava sens repòs. Quan els poetes eren ran de soca, de dins les branques va sentir-se algú cridant: 4 D'aquesta menja, no se'n toca. I després: 4 A Maria sols la du el just to d'unes noces sobiranes, no sa boca, que prega ara per tu. I per tota beguda les romanes bevien aigua sola, i Daniel de saber, i no de menges, tingué ganes. L'Edat que es diu de l'or, neta de fel, saborosa va fer la gla més trista, i en nèctar convertí l'aigua del cel, i, en l'ermàs del desert, Joan Baptista de mel i de llagostos fou nodrit , per 'xò tal glòria i tal grandor conquista, com en els fulls de l'Evangeli és dit. E le Romane antiche, per lor bere, di ramo in ramo, cosi quello in giuso, contente furon d'acqua, e Daniello 15 Cled' io, perchè persona su non vada. dispregiò cibo ed acquistò savere. qae Dal lato onde 'l cammin nostro era chiuso, — Lo secol primo, quant'oro fu bello, cadea dell'alta roccia un liquor chiaro 188 € Si spandeva per le foglie suso. Li due poeti all'alber s'appressaro: e una voce per entro le fronde 161 gridÒ: a Di questo cibo avrete caro2. Poi disse: ePiú pensava Maria onde iè savorose con fame le ghiande, e nettare con sete ogni ruscello. 150 Mele e locuste furon le vivande che nodriro il Batista nel diserto, per ch'elli è glorioso e tanto grande quanto per l'Evangelio v'è aperto.x . 1ç4 fosser le nozze orrevoli ed intere, 144 Ch'alla sua bocca, ch'or per voi risponde, , A ft. X —':,;!".—-l“ Pa Vrar pi iS PMEETPIPEP PEREÇENETET ITT RTIFITEICITTETCIEPEDCDEDTEMDSSI NMT D tarpet esreeieres