246 LA DIVINA COMÈDIA
I de la gent que el teu poema empara,
s'hi veu Deifila, Antigona i Argia,

11 i també Ismene, amb la tristor a la cara.

S'hi veu aquella que mostrà Langia,

la filla de Tirèsias, i encar hi és

u OO Tetis, i, amb ses germanes, Deidamia.o

Callaren els poetes, i després,
atents guaitant, van veure que, a l'entorn,
117 de graonada, no en restava més.

I quatre de les fàmules del jorn,
restaven ja endarrera, i la cinquena

190 alçava el timó encès com dins d'un forn,

quan digué el mestre: 4 Crec que val la pena
que anem voltant el mont com fins aquí,

123 cap a mà dreta decantant l'esquena 2.

I aquest fou el parer que ens decidi,
i amb més seguretat férem la via
perquè l'altra gran ombra va assentir.

g:
é
l
%I
t:

126

Ells anaven davant, i jo seguia
darrera, i escoltava llurs sermons,
que eren ensenyament de poesia.

D iarie ta tada tida ta el
Miitetantne t

129
Però va rompre les suaus raons

una pomera a mig camí plantada,
amb fruita d'un perfum que arriba al fons.

132

quando il mio duca: elo credo ch'allo stremo
le destre spalle volger ne convegna
girando il monte come far solemo2. 198

Quivi si veggion delle genti tue
Antigonè, Deifilè e Argia,
qa € Ismenè si trista come fue.
Cosi l'usanza fu li nostra insegna,
e prendemmo la via con men sospetto
per l'assentir di quell'anima degna. 396

Vedeisi quella che mostrò Langia:
evvi la figlia di Tiresia e Teti
qa € COn la suore sue Deidamia.2
Elli givan dinanzi, ed io soletto
di retro, e ascoltava i lor sermoni,
ch'a poetar mi davano intelletto. 36

Tacevansi ambedue già li poeti,
di novo attenti a riguardar dintorno,
u17 liberi dal salire e da' pareti,
Ma tosto ruppe le dolci ragioni

e già le quattro ancelle eran del giorno
un alber che trovammo in mezza strada,

rimase a dietro, e la quinta era al temo,
iso drizzando pur in su l'ardente còrno,

COBUGU C U ti

con pomi a odorar soavi e boni, 132

LE cita

fi