244 LA DIVINA COMÈDIA E enieiis ta dca cE ERA S oa daR rra I si és així, è quin sol o quin estel et desentenebrà, tant, que menares 63 la vela al Pescador, sense recel2 x: I ell li respon: 4 Primer tu m'enviares al Parnàs i en ses coves fui nodrit, ji en el camí de Déu m'iluminares. Per te poeta fui, per te cristiano: Se cosi è, qual sole o quai candele ma perchè veggi mei ciò ch' io disegno, ti stenebraron, si che tu drizzasti E 66 Tu vas fer com aquell que va de nit, E2 : . 3 i pta i duu un llum a l'esquena, en trista jova, É li 69 — que sols als qui el segueixen fa profit, 3i Eiti: S ni - E - . uh quan dlguçre.s. : El segle ja es renova, tt tornen justícia i primer temps humà, A l 4 7 i del cel baixa una progènie nova'. ÈS h 3 dg . . i oié É 444 Per tu vaig ser poeta i cristià : í h i ara, sobre la cosa dibuixada, $ rü.% D x É H 15 acolorint-la, allargaré la mà. l ' De cap a cap la terra era prenyada È lta de la vera creença, que van dur È l _1%1? 18 — els missatgers de l'eternal contrada, È ina $ É nt i les paraules que he retret de tu, E op als nous predicadors no eren alienes, i I : , ha 81 i tractant-los se'm féu el seny madur. . LS . Md Vegí de santedat llurs vides plenes ' NE i quan Domicià els va perseguir, I 84 sense el meu plor no van passar llurs penes. i I ss poscia di retro al pescator le veleèx a colorar distenderò la mano. 16 Ed elli a lui: dTu prima m' inviasti Già era 'l mondo tutto quanto pregno verso Parnaso a ber nelle sue grotte, della vera credenza, seminata se € prima appresso Dio m'alluminasti. per li messaggi dell'etterno regno, 18 Facesti come quei che va di notte, e la parola tua sopra toccata che porta il lume dietro e sè non giova, es ma dopo sè fa le persone dotte, si consonava a' nuovi predicanti, ond' io a visitarli presi usata. 81 / Vennermi poi parendo tanto santi, che quando Domizian li perseguette, sanza mio lacrimar non fur lor pianti, 4 quando dicesti: 'Secol si rinova, torna giustizia e primo tempo umano, "a Pprogenie scende da ciel nova'. R C LROORAA ES hñh