ORIE IRCIR MIMIG S ó Ó

MOSS IA E B SSESOStS dS RCO SE M EAT or

L

0A Lsliitea a

i : RO I OL :
IESISES ECEO OS M j ses

ú

CI IE SE G E

di

digid

SU GR OO COU G OEr i o eetacit

É
L ses

S

-

3

 
  

 

LA DIVINA COMÈDIA

240

 

mestre de la poesia llatina. Estaci vol agenollar-se i abraçar-lo, i
Virgili li diu que només són ombres. Estaci s'excusa afegint que
l'admiració que sent pel mestre, l'ha fet: oblidar de la condició
inconsistent dels esperits —— nostra vanitate —, tractant una ombra
com si fos una cosa pesant.

El Dant potser oblidava que abans havia fet abraçar Sordello i
Virgili. També oblida que Virgili ha abraçat, i fins s'ha carregat a
coll, el cos del Dant. Raons de conveniència artística expliquen,
però, i excusen, aquestes contradiccions.