perrres: rrr PURGATORI. CANT XXI 239 d'estada, de sortir del Purgatori— és la prova de la purificació. Del vers 64 al 66, l'ombra fa l'explicació de la manera com actua la voluntat, i per comprendre bé el sentit d'aquests versos, cal tenir present la diferència establerta per Sant Tomàs, i aquí seguida pel Dant, entre voluntate absoluta, que el nostre poeta en diu voglia i nosaltres evoluntato, i la voluntate conditionata, que el Dant en diu talento i jo tradueixo per etalento, per ésser fidel a la rima i al poeta. El sentit de la tercina és: encara que la cvoluntato — voluntat absoluta — vol deixar la pena del Purgatori, el ctalento — voluntat relativa o condicionada — l'en priva, perquè així com en vida aquesta voluntat condicionada s'inclinà al pecat, contra la voluntat absoluta que volia la virtut o el bé, en general, ara, aquí, en el Purgatori, actua en un sentit de desig de purificació, influenciada pel clima, i sent necessitat de purgar les culpes comeses. Per això Sant Tomàs d'Aquino diu: dEr sic poena Purgatorii est voluntarian (SUM. THEOL. II, SUPL. APPEND. I, 2). L'explicació de l'ombra ha satisfet el Dant i ha assabentat Virgili, el qual li demana qui és i el perquè d'haver estat tants segles ajagut. I ara l'ombra es dóna a conèixer. Vivia en el temps que Titus destruí Jerusalem (l'any 70). De Tolosa passà a Roma, i es digué Estaci. Cantà Tebes i Aquiles, mes va caure abans de finir el seu segon poema. l tot ho deu a l'eEneidan i a Virgili, el seu autor. Publi Papini Estaci, nat el 45 d. J. C. i mort el 96, fill d'un gra- màtic i poeta del mateix nom, nasqué a Nàpols, i no a Tolosa com diu el Dant. Però com que el Dant i els seus contemporanis no havien llegit les eSilvesx, de les quals es dedueix que Estaci era napolità, el confonen amb el retòric de Tolosa Luci Estaci Ursol, contemporani de Neró. El poeta Estaci fou molt llegit i admirat en l'Edat Mitjana. Va escriure la c'Tebaidao poema èpic en dotze llibres, i l'cAquiHeidax poema interromput en el llibre segon. Quan Estaci demostra la seva extraordinària admiració per Virgili, aquest fa senyal al Dant perquè calli, però el Dant no pot reprimir un somriure, del qual s'adona Estaci, i en vol saber la causa. - El Dant, compromès entre dues voluntats, és alliberat per Virgili, que li diu que ja pot parlar, i el Dant revela la presència del gran i D ETT LEL ST iEET G E TIDiDeeme Ea p ion o ET SESFEIE IE EETETETETETSPSISDESERMEEDEDCIEES iis D RI Eició É SE n i EESTSESTSPSESEEEERISESTERTS) __E:._'L':mg:;:“_'::.:í:_:e:.'f: EEr Ee Sa RIT IEOET EEES TTNES BET CM P S