perrres:

rrr

PURGATORI. CANT XXI 239

d'estada, de sortir del Purgatori— és la prova de la purificació. Del
vers 64 al 66, l'ombra fa l'explicació de la manera com actua la
voluntat, i per comprendre bé el sentit d'aquests versos, cal tenir
present la diferència establerta per Sant Tomàs, i aquí seguida pel
Dant, entre voluntate absoluta, que el nostre poeta en diu voglia
i nosaltres evoluntato, i la voluntate conditionata, que el Dant en diu
talento i jo tradueixo per etalento, per ésser fidel a la rima i al poeta.
El sentit de la tercina és: encara que la cvoluntato — voluntat
absoluta — vol deixar la pena del Purgatori, el ctalento — voluntat
relativa o condicionada — l'en priva, perquè així com en vida
aquesta voluntat condicionada s'inclinà al pecat, contra la voluntat
absoluta que volia la virtut o el bé, en general, ara, aquí, en el
Purgatori, actua en un sentit de desig de purificació, influenciada
pel clima, i sent necessitat de purgar les culpes comeses. Per això
Sant Tomàs d'Aquino diu: dEr sic poena Purgatorii est voluntarian
(SUM. THEOL. II, SUPL. APPEND. I, 2).

L'explicació de l'ombra ha satisfet el Dant i ha assabentat Virgili,
el qual li demana qui és i el perquè d'haver estat tants segles ajagut.

I ara l'ombra es dóna a conèixer. Vivia en el temps que Titus
destruí Jerusalem (l'any 70). De Tolosa passà a Roma, i es digué
Estaci. Cantà Tebes i Aquiles, mes va caure abans de finir el seu
segon poema. l tot ho deu a l'eEneidan i a Virgili, el seu autor.

Publi Papini Estaci, nat el 45 d. J. C. i mort el 96, fill d'un gra-
màtic i poeta del mateix nom, nasqué a Nàpols, i no a Tolosa com
diu el Dant. Però com que el Dant i els seus contemporanis no
havien llegit les eSilvesx, de les quals es dedueix que Estaci era
napolità, el confonen amb el retòric de Tolosa Luci Estaci Ursol,
contemporani de Neró.

El poeta Estaci fou molt llegit i admirat en l'Edat Mitjana. Va
escriure la c'Tebaidao poema èpic en dotze llibres, i l'cAquiHeidax
poema interromput en el llibre segon.

Quan Estaci demostra la seva extraordinària admiració per
Virgili, aquest fa senyal al Dant perquè calli, però el Dant no
pot reprimir un somriure, del qual s'adona Estaci, i en vol saber
la causa. -

El Dant, compromès entre dues voluntats, és alliberat per Virgili,
que li diu que ja pot parlar, i el Dant revela la presència del gran

i D ETT LEL

ST iEET

G E TIDiDeeme Ea p ion o ET SESFEIE IE EETETETETETSPSISDESERMEEDEDCIEES
iis D RI Eició É

SE n i

EESTSESTSPSESEEEERISESTERTS)

__E:._'L':mg:;:“_'::.:í:_:e:.'f:

EEr Ee Sa

RIT IEOET

EEES

TTNES

BET CM P S