PURGATORI. CANT XXI 233 La pregunta va ser tan oportuna pel meu desig, que, amb l'esperança sols, 39 — la meva set va fer-se menys dejuna. I ell començà: 4 La llei d'aquests redols no vol que cosa hi sigui esdevinguda 49 que enllà d'usatge i ordre prengui els vols, Inalterable, aquí l'espai no muda , només allò que el Cel rep d'ell mateix 45 — 2quí pot ésser causa coneguda. Ni pluja, aquí, ni calamarsa neix, ni rou, ni neu espessa, ni gebrada, l 48 — Un cop arribes al primer relleix. L No hi ha ni lleu ni espessa nuvolada, ni llampegar, ni filla de Taumant, j 51 que allà baix sovint muda de contrada. El sec vapor no passa més avant dels tres graons, on els seus peus reposa ; 54 el vicari de Pere vigilant. Tremola avall, o molta o poca cosa, I mes, per fort que a la terra bufi el vent, 57 l'espai a bellugar-se aquí no gosa. Sols hi ha trontoll si un esperit se sent tan net, que s'alça i per pujar pren via, 60 — i el crit li fa com d'acompanyament. Si mi diè, dimandando, per la cruna del mio disio, che pur con la speranza 49 Si fece la mia sete men digiuna. Quei cominciò: eCosa non è che sanza ordine senta la religione 4e della montagna, o che sia fuor d'usanza. Libero è qui da ogni alteràzione: di quel che 'l ciel da sè in sè riceve 45 ESser ci puote, e non d'altro, cagione. Per che non pioggia, non grando, non neve, non rugiada, non brina piú su cade 4e che la scaletta di tre gradi breve: .J -16 nuvole spesse non paion nè rade, nè coruscar, nè figlia di Taumante, che di là cangia sovente contrade: E secco vapor non surge piú avante ch' al sommo de' tre gradi ch' io parlai, dov' ha il vicario di Pietro le piante. — 44 Trema forse piú gil poco od assai: ma per vento che 'n terra si nasconda, non so come, qua su non tremò mai. — 44 Tremaci quando alcuna anima monda sentesi, si che surga o che si mova per salir su, e tal grido seconda. s0 DR SEa Dadel jecelavadtiiel tda SE PETISICACIEP CIA TLU E IMU I CI ó Ep ii TPESETTERSEETS earSerITETIPEESEISITSES 3aa 4""';. :É E E ES %:: D