Rs Lititia 1

CU CEM att)

Da

ROE

BE SRSONOS EO SSUIO D SIGOUOSS OO REDSOCIRIGGESBE NSIIÓ EVO aR GO

EEr cIE ar iseeaaI P eanió

t Pett ii

$
É
3
E

j

S

LA DIVINA COMÈDIA

228

 

el Dant apostrofa contra un crim sacríleg d'enorme transcendència
històrica.

El cnou Pilato que roba el temple, és el propi Felip el Bell, que,
aprofitant-se de les febleses del papa Climent V, i abans del Concili
de Viena, espolià els Templers i els martiritzà. I li diu ecruel Pilato,
perquè Felip abandonà Bonifaci a Colonna, el seu mortal enemic,
així com Pilat abandonà Jesús als faritzeus.

La segona part del monòleg d'Hug Capet, es refereix a les
imprecacions dels qui purguen l'avarícia, contra els pròdigs i els
avars famosos. Hug en reporta algunes.

Entre ells es diu mal de Pigmalió, rei de Tir, i germà de Dido,
el qual assassinà Siqueu per apoderar-se dels seus tresors. S'esmenta

Midas, famós rei de Frígia, que demanà als déus que tot el que
toqués es convertís en or, la qual cosa concedida, resultà que es
moria de gana, perquè l'or no és comestible (Ov.: MET. XI, 85-145).

Acan també rep injúries. És el qui robà el tresor de Jericó i fou
lapidat (los. vi, 17-19, VI, 1-26).

Ananias i Safira, que intentaren robar els diners dels Apòstols, i
moriren a unes paraules de Sant Pere (ACT. V, I-11).

Heliodor, que volent robar el temple de Jerusalem, fou sorprès
per un misteriós cavaller i llençat a potades del Sant Recinte
(II Mac. m, 7-40).

Polimèstor, rei de Tràcia, i gendre de Príam, que matà, per
robar-lo, al seu cunyat Polidor (Virg.: AEN. i, 19-68, Ov.: MET.
XII, 429-575).

Crassus, famós per l'avarícia i les riqueses, el matà un general
d'Orodes, rei de Pàrtia, després de decapitat, li tiraren or fos a la
boca, el Dant en fa una allusió directa, quan li diu: atu que saps
quin gust té l'or:.

Després del gran parlament d'Hug, els poetes segueixen la seva
ruta, i senten un espantós terratrèmol. Aquí el Dant, en una simple
comparació, ens ofereix un vers meravellós. Compara el soroll amb
el que es produí a l'illa de Delos, eixida del mar pel poder de Neptú
i perquè Latona, perseguida, hi pogués infantar ApoHó i Diana. El
Dant diu simplement cperquè Latona hi fes el niu per parir els dos

ulls del cel2.
cEls dos ulls del celv, el sol i la lluna, manifestacions astronò-