CAT E S SISdStSS

M Isaepan 8 a
ROU OO G iar esitt l ':H;t';“.r,y.h_-—._-.::;._—«':;._':_-:;;_u;:-.-_'v:-:f.}-.hrm-;n;n».y-r-:—.—:;two-v "
il LA LC SE L da dcS iada

to eersiai d

DR S IA ESt $

 

226 LA DIVINA COMÈDIA

 

August, Lluís IX, el Sant, Felip III, l'Atrevit, Felip IV, el Bell).

Hug diu que és fill d'un carnisser. Això, històricament, és fals
Hug descendia dels comtes de París i ducs de França. El Dant
segueix aquí una de les llegendes que corrien sobre Hug. El Villani
també es féu ressò d'aquestes llegendes. Un poema francès cHugues
Capeto, compost el 1314, diu que Hug era fill de la filla d'un
carnisser fic.

Quan parla de la fi dels carolingis, el Dant també falta a la veritat
històrica, fiant-se de llegendes, com les que explica la cMemoria
seculorumo de Gofíredo di Viterbo (segles xin-xm), on es confon la
història de l'últim carolingi amb ia de l'últim merovingi Xilperic III,
tancat en un convent per Pepí d'Heristal. De fet, el darrer carolingi,
Carles, duc de Lorena, oncle de Lluís V, fou trait per Hug Capet i
mort a la presó (992). Els tres fills de Carles de Lorena, moriren
sense descendència, el primer, Ot, poc temps després del seu pare,
i els altres dos refugiats a Alemanya.

El gran edot provençals és la causa de la depravació dels hereus
d'Hug, i com que aquests hereus són els Valois i els Anjou, con-
temporanis del Dant, en explicar el sentit dels versos 62 al 66, val
la pena que comentem, primer, la tercina 46 a 48, on parla de les
ciutats de Flandes, que podrien venjar-se de la mala nissaga d'Hug.
Per ales ciutatso podem entendre tot el país flamenc, i el Dant fa
referència a les guerres entre Felip IV i els flamencs, i, especialment,
a la manera indigna com Felip i Carles de Valois, germà seu, trairen,
l'any 1299, el comte de Flandes. La venjança demanada deu ésser
la batalla de Coltrai — 25 de març del 1302—, desgraciada per als
francesos.

Ara anem al edot provençal i a les seves repercusions. El cdoto
és consegiència del casament forçat de Beatriu, filla de Ramon
Berenguer de Provença, amb Carles d'Anjou, la qual havia estat
promesa a Ramon de Tolosa. eLa forçav i cla mentidan es referei-
xen a la manera com es féu el casament.

Pontí, Normandia i Gascunya, que segueixen a la primera rapina
de Carles d'Anjou, es citen sense obeir un exacte criteri històric.
Perquè, si és cert que el Ponthieu i la Gascunya foren presos per
Felip IV el Bell al rei d'Anglaterra (1294), la Normandia havia estat
presa per Felip August, en els primers anys del segle xm, i recone-