PURGATORI. CANT XX 225

per casar-les decentment, i ja decidit que les noies es prostituissin,
Sant Nicolau, durant tres nits consecutives, va tirar per la finestra
de la casa del pobre home els diners necessaris per a maridar
les xicotes.

El Dant, encantat d'aquests bons exemples, demana a l'esperit
que els publica, el seu nom, i li ofereix pregar per ell. L'aHudit es
disposa a complaure'l, no perquè esperi res del món, sinó per la
gràcia especial que Déu ha fet al nostre poeta. La declaració de
l'esperit és importantíssima, i inclou gairebé tot un curs d'història
comprimida.

Diu: aVaig ésser l'arrel de la mala planta que ha obscurit la
terra cristiana, tant, que rarament es troba en ella un bon fruit.
Mes, si les quatre ciutats més importants de Flandes — Lille,
Duai, Bruges i Gand— poguessin, ja vindria la venjança que
demano a Déu:.

De seguida, manifesta que el seu nom era Hug Capet, i que, fill
d'un carnisser de París, esdevingué rei quan finí la mena dels mo-
narques vells — els carolingis—, llevat d'un que es va fer frare.
Tan bé portà Hug el regne, que pogué coronar el seu fill. El dot
provençal fa perdre la vergonya als descendents d'Hug. Tracta de
lladres i mentiders els seus, per haver-se apoderat de Pontí (Pon-
thieu), de Normandia i de Gascunya (en la meva traducció he
mantingut 4Gasconya7, no sols per fidelitat a la rima, sinó també
perquè és molt discutible si en realitat ha d'ésser Gascunya O-
Gasconya). Anà Carles a Itàlia, i matà Conradí i envià al Cel
Tomàs (d'Aquino).

I ara Hug parla profèticament i veu un altre Carles, que amb la
llança de Judas esventra Florència. En veu un altre que regateja el
preu de la seva filla. Veu, després, reproduir la passió de Crist en
el seu Vicari, per obra de la for de lis. Veu un nou Pilat que roba el
temple. I demana a Déu que tot això sigui venjat. Però el monòleg
d'Hug Capet té encara una segona part, que comentaré després.
Ara cal que aclarim els fets de la història de França i d'Itàlia als
quals fan aHusió les tercines, des del vers 43 al 72.

Hug Capet el Gran, duc de França, morí el 956. Els seus des-
cendents des de l'any ro60 al temps del Dant, tots porten el nom
de Felip o Lluís (Felip l, Lluís VI, el Gras, Lluís VII, Felip II,

MI EET ERr

-_-—-—»..—A—H;JHZHWZW Pe3ea
S ia repiragiai r il eati pt pla a ta ia ae aa dida e ir aara ls ntra cna L

;v!'
1

È
d
d
iE
E

ER ME S SE

CE- NERaT

eaaaet

OEOPPPIERGSFIES TUTETPIFEP MERIGOTETIETNTEMITTETSIC ITT TERETESEES)

9 z taisietalalstaiiaia tt e a iatstSl d'alaleiatielitatitiat ta tEs OEE i6 ss OSRSISICI SE ETI CI PEESOSATI CI EET IE E IT29393 ST é Srrr dl S t
dir injac aTU EE ORA ISRESERRTA SE TIARICrgetat dcla aT oerta ça a LErti a ERRLSERIGAI BdA DRA S SA S S Iaa na LOA QR RS DOSESE ET DOOS ER EaT A E SISECISSE P NERT SA DEIAIOS EA U SEa To Oa TDe Trd Saa Sara tta dada acd acda