PURGATORI. CANT XX 223

 

Després, un crit, vibrant com tret de fona,
eixí de tot arreu, i el mestre em fa:

135 c No temis, si el meu braç no t'abandona ).

4 Gloria in excelsis Deo o eta el cantar,

segons, pels d'a la vora, jo entenia, i

138 en els quals aquell crit era més clar. É

Immòbil i suspens jo romania %ï

com els pastors quan van sentir aquell cant, j h

141 fins que el trontoll cessà i el crit finia. i l

4 "

Reprenguérem després el camí sant, ( È

E i 4 H

entre les ombres que jaient a terra ; d

. s fi $

144 havien retornat a dir el seu plant. .

' S

. $ . . fi 8

Cap ignorància mai, amb tanta guerra, È

tan desitjós va fer-me de saber, di IUA

147 si la memòria meva aquí no s'erra, ) 3
pi

: t

com la que allí m'acorralà de ple, :

X / L id %%

però la pressa a preguntar em fou límit, :

. - i32

i tot sol no podia entendre re , i É
151 i així seguia cavilós i tímid. I

DT SOPRRRIIESa cit ii

Poi cominciò da tutte parti un grido
tal, che 'l maestro inverso me si feo,
185 dicendo: eNon dubbiar, mentr' io ti guido.x

tGloria in excelsis" tutti "Deo"
dicean, per quel ch' io da' vicin compresi,
1sg Onde intender lo grido si poteo.
No' istavamo immobili e sospesi

come i pastor che prima udir quel canto,
va1 fin che l tremar cessò ed el compièsi.

Poi ripigliammo nostro cammin santo,
guardando l'ombre che giacean per terra,
tornate già in su l'usato pianto. 144

Nulla ignoranza mai con tanta guerra
mi fè disideroso di sapere,
se la memoria mia in ciò non erra, 141

quanta pariemi allor, pensando, avere,
nè per la fretta dimandare er' oso
nè per me li potea cosa vedere:

cosi m'andava timido e pensoso. 161

È
E
a
ii
L
E
d
È
t

t
£