E DMMA EOS E RS S SUA ELOr CO Ó 218 LA DIVINA COMÈDIA 15 18 21 24 27 30 36 O ciel, nel cui girar par che si creda le condizion di qua già trasmutarsi, 15 quando verrà per cui questa disceda2 Noi andavam con passi lenti e scarsi, € io attento all'ombre, ch' i" sentia 18 Pietosamente piangere e lagnarsi, € per ventura udi' eDolce Marials dinanzi a noi chiamar cosi nel pianto 1 Come fa donna che in parturir sia, e seguitar: cPovera fosti tanto, Oh cel, si en ton rodar creu hom que muda la sort que es viu en nostre món present, dquan farà el qui la llenci sa vinguda2 Avant anàvem amb pas curt i lent, i piadoses en llur plany sentia les ombres, escoltant atentament. I per ventura 0í: 4 Dolça Marial o amb forta gemegor i amb plor arborat com de dona a qui el part escometia, i tot seguit: c De pobra, n'has estat, com es pot veure per aquell hospici en el qual vas lliurar el teu feix sagrat 7. I es sentí de seguida: d Oh bon Fabricil Vas preferir, amb pobresa, la virtut, que grans riqueses posseir en el vicix. Tant aquests mots em deixen complagut, que jo m'avanço per tenir certesa de quin és l'esperit d'on han vingut. Í encar parlava aquest de la llarguesa que va fer a les donzelles Nicolau, per mantenir en l'honor llur jovenesa. cOh ànima a qui el bon parlar complau l Digues qui fores v dic, ci per què sola la teva veu digna lloança atrau. Seguentemente intesi: eO buon Fabrizio, cón povertà volesti anzi virtute che gran ricchezza posseder con vizios. — gq Queste parole m'eran si piaciute, ch' io mi trassi oltre per aver contezza di quello spirto onde parean venute. 30 Esso parlava ancor della larghezza che fece Niccolò alle pulcelle, per condurre ad onor lor giovinezza. 33 cO anima che tanto ben favelle, ouanto veder si può per quello ospizio xç dove sponesti il tuo portato santo2. % pRaA dimmi chi fosti, dissi, ce perchè sola tu queste degne lode rinovelle. :6