214 LA DIVINA COMÈDIA

 

mètriques que en resultaven, deduien la sort o la desgràcia. La
Major Fortuna dels geomàntics, era una puntuació feta a cegues que
s'assemblés a la disposició de les estrelles de la segona meitat de
l'Aquari i de la primera meitat dels Peixos. No ens costarà gens
d'entendre que el Dant vol dir, en els versos 5 i 6 d'aquest cant,
que les tals estrelles de les dues constellacions ja eren sobre l'horitzó
en la banda oriental.
El somni del poeta no és gens temptador, consisteix en una dona
_: a la qual el Dant no perdona defectes: guerxa, tartamuda, manca,
: camatorta i amb color fosc i trencat de moribunda. Amb l'esguard
ell la torna a la vida, i ella es posa a cantar, manifestant que és la
. irresistible sirena dels antics. Els comentaristes acusen el Dant
d'atribuir a aquesta sirena el fet d'haver desviat i entretingut Ulisses,
quan diu: "/o volsi Ulisse del suo cammin vago". Encara que el
ii nostre poeta ignorés l'e Odisseav, hauria pogut veure en diverses
narracions medievals sobre els herois de Troia, la veritat del passatge
p d'Ulisses i les Sirenes, o, si més no, en les cartes de Sèneca a Lucili,
ben conegudes del Dant, les quals, en més d'un lloc, hi fan referència.
'. Davant la temptació de la sirena, apareix una dona csanta, la
% i qual crida Virgili com demanant-li ajut, i Virgili estripa els vestits
E de la impostora, i li deixa el ventre al descobert, i de la putrefacció
l
|

BiSisestsdss

I I Ta ES i E
RA E d

RSA SES I RCI EOS

que hi ha, el Dant es desperta.
Els comentaristes del Dant creuen que aquesta c dona honesta 2

pot ésser, o bé Maria, o Santa Llúcia, o la Caritat, o la T'emprança,
i, encara amb més probabilitats, Beatriu.

El sentit d'aquest somni, el dirà Virgili un cop entrats en el
cercle quart, després de la invitació de l'Àngel: 4 Has vist la bruixa
dels antics, causa dels planys que ens vénen a sobre, i has vist com
l'home, d'ella es deslliuran. La bruixa o sirena representa els tres
pecats: avarícia, gola i luxúria, i Virgili, que en el somni mostra la
putrefacció de la bruixa, significa la Raó, amb la qual l'home venç
les desordenades passions.

Després de les paraules del mestre, el Dant, amb l'impetu del
falcó llançat sobre la presa, puja fins dalt del cercle cinquè, on troba
una gent bocaterrosa que entre plor i gemecs van cantant: c S'arrapa
al paviment l'ànima mevax. Aquest vers és en llatí en el text ori-
ginal, i correspon al salm cxvm: dAdhaesit pavimento anima mea.

E
È
:
l
:

E IRA SE