LA DIVINA COMÈDIA
D Eaar cia RI E aadr
No es troba allí el bon llit reposador,
ni un dit no es pot pujar en aquella vida,
111 per 'xò d'aquesta m'encengué l'amor.

Fins a aquell punt, de Déu era avorrida
ànima miserable, sols avara,
114 i, com veus, per això aquí sóc punida.
El que fa l'avarícia, aquí es declara

À en la manera de purgar el convers,
que no es paga en el puig culpa més cara.

í l
i
L 117
ui
H Per tal com nostres ulls no anaren vers
LU .
H ,1“ el Cel, tan sols mirant coses terrenes,
n 120 ara a la terra són clavats i oferts.
d H :
8 I com que l'avarícia totes menes
g. l: " 9 9 : È :
é H d'actes d'amor privava, i de virtuts,
L , . E ,
i Ú. 193 ara aquí la justícia ens té amb cadenes
É : E 3 :
g / lligats de peus i mans, pel plor vençuts,
E 1 i mentre al Just Senyor plau, es disposa
: :x ) 126 que romanguem immòbils í ajaguts. 2
É Ea $ E è
È Lr I com jo, volent dir-li alguna cosa,
é BE .
É p de genolls em posés, ja assabentat
È: u 129 del títol d'ell, que l'actitud imposa,
S u : : ii
li cé Per quèo va dir caquest gest d'humilitat è o
i, ljo: e La consciència em remordia
l 132 de parlar dret a vostra dignitat ).
hi
l
H

EEd Mar

Vidi che li non si quetava il core,
nè piú salir potiesi in quella vita,

Fino a quel punto misera e partita
da Dio anima fui, del tutto avara:
dia Or, come vedi, qui ne son punita.
Quel ch'avarizia fa, qui si dichiara
in purgazion dell'anime converse,
117 € Nulla pena il monte ha piú amara.

 

Si come l'occhio nostro non s'aderse
in alto, fisso alle cose terrene,
430 COSÍ giustizia qui a terra il merse.

RR BEE D ReS

411 per che di questa in me s'accese amore.

Come avarizia spense a ciascun bene
lo nostro amore, onde operar perdèsi,
cosi giustizia qui stretti ne tene, 148

ne' piedi e nelle man legati e presi,
e quanto fia piacer del giusto sire,
tanto staremo immobili e distesi.2 396

lo m'era inginocchiato e volea dire,
ma com' io cominciai ed el s'accorse,
solo ascoltando, del mio reverire, 130
4Qual cagiona disse cin già cosi si torse22
E io a lui: ePer vostra dignitate
mia coscienza dritto mi rimorse2. 188