Raad mEa Naa A

BIA t 6

815391 8 939

ni

HIAU ESt

È
LS
z

 

208 LA DIVINA COMÈDIA

 

a la llengua, i tota ella es redreçava
en poc temps, i el seu rostre tan marcit,
tal com plau a l'amor, s'enrojolava.

15
Quan ella aconseguí un parlar expedit,
va començar a cantar talment, que amb pena
18 d'ella hauria distret jo el meu sentit.

I feia així: eJo sóc dolça sirena
que esgarrio en el mar els mariners,
21 tant de l'irresistible goig sóc plena'l
D'Ulisses desviava els rems lleugers
amb el meu cant, i qui al meu pit s'aboca,

4 tant li plau, que no el pot deixar mai més. 2

Encar ella no havia clos la boca,
quan surt una altra dona santa i presta,
la qual per a confondre-la es desboca.

cOh Virgili, oh Virgilil é Qui és aquesta è o

deia amb ferocitat, i ell ja venia
els ulls tan sols posats damunt l'honesta.

27

30
L'altra agafava, i el davant li obria,

i el ventre, rompent roba, em va mostrar,

i em desvetllà la pesta que n'eixia.

Obro els ulls aleshores, i ell em fa:
cTres cops jo t'he cridat, alça't i vina:

36 cerquem la porta per on cal entrar 2.

Ancor non era sua bocca richiusa,
quand'una donna apparve santa e presta
lunghesso me per far colei confusa. 95

la lingua, e poscia tutta la drizzava
in poco d'ora, e lo smarrito volto,
15 Com'amor vuol, cosi le colorava.
eO Virgilio, o Virgilio, chi è questaès
fieramente dicea: ed el venia
con li occhi fitti pur in quella onesta. s0

Poi ch'ell'avea il parlar cosi disciolto,
cominciava a cantar si, che con pena
1e da lei avrei mio intento rivolto.
L'altra prendea, e dinanzi l'apria
fendendo i drappi, e mostravami 'l ventre:
quel mi svegliò col puzzo che n'uscia. 38

elo sonx cantava, cio son dolce serena,
che' marinari in mezzo mar dismago,
m tanto son di piacere a sentir pienal
lo volsi Ulisse del suo cammin vago
al canto mio, e qual meco si ausa,
ss rado sen parte, si tutto l'appagolx

lo mossi li occhi, e'l buon maestro eAlmen tre
voci t ho messelx dicea. aSurgi e vieni:
troviam l'aperta per la qual tu entre.2 se