CANT XIX

CERCLE QUART: INDOLENTS
Somni del Dant. L'Àngel solícit.

CERCLE CINQUÈ: AVARS I PRÒDIGS
El papa Adrià V. dAlàgia.

é l'hora que no pot, l'escalf diúrn,
la fredor temperar més de la lluna,
8 per la terra vençut i per Satuin,

i els geomàntics llur Major Fortuna
veuen a l'Orient abans de l'alba,
6 per via que poc temps restarà bruna,

al meu somni vingué una dona balba,
guerxa dels ulls i de les cames torta,
9 manca de mans i pell de color falba.

Jo la mirava, i com el sol conforta
els membres que la nit encarcarava,
19 el meu esguard així l'alè li porta

CANTO XIX

NELL’ORA che non può 'l calor diurno mi venne in sogno una femmina balba,
intepidar piú il freddo della luna, nelli occhi guercia, e sovra i piè distorta,
3 Vinto da terra, e talor da Saturno, con le man monche, e di colore scialba. — 4
quando i geomanti lor Maggior Fortuna lo la mirava, e come 'l sol conforta
veggiono'in oriente, innanzi a l'alba, le fredde membra che la notte agrava,
s surger per via che poco le sta bruna, cosi lo sguardo mio le facea scorta 4é

D SAT NEa ErT E BET

ietiisrar

ciunmi mamam u ett tta SE HRE IEEU IMMC er23 ererEs
d eeesiccaT Tt Ç d EiggrciETDL Ia a igi i i IE TS ó a aret

EET SEC EET dD

I SISIPI PA ST TITS IEET

eSrIrRtaEsaEs

È
E
i
È

SHBUR ER ER

aantngea
pa

IT rRRPI LS PMTETET EE

aRr cir rar s