GRU BISSO RIA G dt:

MAA

MI OL S CIa da i 5 R
BBN RST E S S RSDIMSC UAA S CI D OET GSe S MRO dS ièdeeas E E HM i
IET A E SEa SiSas

L ML Ciaen LOEra it aciaiiacIa ra BI t
Fl É IR ROMO RSA ORIR EO GO GCERar

  

206

 

LA DIVINA COMÈDIA

 

Biancolini, en temps de Frederic Barba-roja (1152-90), l'abat de
Sant Zenó fou Gerard II, mort el 1187. Ara bé, aquest tal, que
cometé la indignitat de cedir la cadira abacial a un seu fill inepte de
cos i d'ànima, és Alberto della Scala, senyor de Verona, que morí
el mes de setembre de l'any 1301, i l'abat inepte és el seu fill ilegí-
tim Josep, que detentà aquella dignitat del 1292 al 1313.
Desaparegut el rapidissim i cridaire cenobita, dues ombres vénen
darrera de les altres cridant exemples d'indolència castigada. El
primer es refereix als hebreus que es malfiaren de Moisès i moriren
en el desert abans d'arribar a la terra promesa (NUM. XIV, I-39,
DEUT. 1, 26-36). L'altre fa aHusió als companys d'Eneas que es
quedaren a Sicília (AEN. V, 604 i segs.).
Un cop passades les ombres, les idees volten pel cap del Dant,
fins que clou les parpelles, i el seu pensament es converteix

en somni.