PURGATORI. CANT XVIII 205:

 

innata en nosaltres, la qual assenteix o dissenteix davant dels afectes.
produits pel món exterior en l'ànima.

Segons l'actuació d'aquesta virtut consellera, l'hóme és digne
de mèrit o de blasme. Els qui profunditzaren en l'estudi d'aquesta
llibertat a assentir i a elegir, llegaren al món el concepte de la Moral.

I Virgili diu, finalment, que aquesta noble virtut que aconsella
l'impuls, Beatriu l'anomena el lliure arbitri.

Meravelloses són les tercines precedents, en les quals el Dant
condensa d'una manera suggestiva unes quantes pàgines d'aspra
casuística. I meravellós el vers 54, que diu que en nosaltres es.
mostra l'efecte de la presència de l'ànima, com les fulles verdes en
una planta viva.

El poeta remarca, després, el fet astronòmic de la lluna corrent
en direcció contrària al sol, i ara, per primera vegada parlant de
Virgili, cita la vila de Piètole, on realment nasqué, i diu que aquest
poble és més famós, per causa del cantor de l'cEneidas, que la
pròpia ciutat de Màntua.

El Dant, en tal punt del seu viatge, comença a ensopir-se , però
li lleven la somnolència un grup d'ànimes que van corrent i cridant,
com els tebans en les festes de Bacus vora les ribes de l'Asopos i
PIsmè, rius de la Beòcia.

Dues ànimes que van al cap, són les que criden exemples de
sollicitud. —El primer exemple és el de Maria anant dalerosa a
muntanya, a una ciutat de Judà, i entrant a casa de Zacarias
(Le. 1, 39).

El segon exemple és el de Cèsar en un episodi de les guerres.
civils, quan anà a Lleida i, vora el Segre, derrotà Afrani i Petreu,
lloctinents de Pompeu. a

Virgili demana als esperits adalerats el camí per ell i el seu
company, i una de les ombres, sense parar en la seva cursa deses-
perada, després d'indicar el que se li demana, diu que fou abat de
Sant Zenó, a Verona, en temps de Barba-roja (Frederic I, empera-
dor), que destruí Milà (1162).

Diu després que un tal, amo del monestir i el qual ja té un peu
dintre la fossa, plorarà per haver posat un seu fill indigne en el
lloc de Pabat.

Aquesta ombra que parla a Virgili, no se sap qui és. Segons

EE ii euegciit ó cii CI U iTA Errrar rets V

ni

qr

drar H

x

Ea

dii cinic oinr vinivedisteiies

paa

DeEEEeI IE, PEga ar TEraar aa TaTara ararrr tard aaaad aas

DRr E CIrrr ETr