E EISisis dl EOS SISLSCESEIUIRCSSC S ETa SS ci l Sa È È 3 %3 È È : É g—) LA DIVINA COMÈDIA 204 P ra ara Dda Sad i dato tarad cioijent ida el cConvivior (III, iX, 7), comparant-lo a la imatge virtual que es forma en la retina. l està d'acord amb el concepte d'intenció de l'inteHecte exposat per Sant Tomàs (C. GENT. IV, I1). Quan la voluntat es lliura cegament a l'objecte real, produeix l'amor que lliga l'ànima a l'objecte, és a dir, l'amor a l'objecte, és ja un fet dins de l'ànima. Després Virgili compara el desig de l'ànima per a posseir l'objecte del seu amor, al foc que cerca l'altura per durar més, O sigui, per trobar-se en l'esfera del foc, que és el seu natural element, com en la possessió, tercer acte de l'amor, és on l'amor es satisfà del tot. Quan diu dla forma, del foc, el Dant empra el concepte esco- làstic: la forma és el principi etern i essencial pel qual les coses són. Per ematèrias de l'amor, entén el Dant la disposició natural d'amar, ila compara amb la cera, sobre la qual es poden imprimir segells bons o falsos. Valent-se d'aquesta imatge, diu que l'amor pot ésser bo o dolent: no, sempre bo, com creuen alguns atenent-se sols a la matèria, a la disposició natural, que sempre és bona, i sense tenir en compte l'objecte de l'amor, el segell que marca la cera. Davant les explicacions de Virgili, creix la torbació del Dant, perquè si l'amor obeeix a una atracció externa i la nostra ànima segueix fatalment aquest amor, no és culpable dels actes als quals fatalment és conduida. És a dir, el Dant presenta a Virgili l'objecció dels fatalistes, i Virgili raona escolàsticament, oposant al fatalisme la teoria del lliure arbitri, el qual és entès per ell d'una manera racional, i ell, que representa la raó humana, diu que tot el que hi hagi de teologia i de revelació en aquest punt delicadíssim de cons- ciència, és Beatriu qui li ho aclarirà. La dforma substancialo, citada per Virgili, cal diferenciar-la, segons els escolàstics, de la forma accidental. La forma substancial de l'home és l'ànima: l'accidental, és la que li donen els accidents fisics i morals. Aquest punt del vers 49 i dels segtients, concorda amb els conceptes de Sant Tomàs (SUM. THFOL. I, 76, 4). Virgili diu que els homes ignoren d'on vénen les primeres nocions i els primers afectes, és a dir, allò que és instintiu, i, com a instintiu, irresponsable, i eno cal, aquests desigs, considerar-los bons o dolentsz, dignes de mèrit o blasme. Però, al costat d'aquesta primera virtut instintiva, hi ha la virtut consellera, que també és