RIISAIC IEECIEr S SeSoS A ROUA I Bt t Es E. E E E2 ERA CI 111 114 117 120 128 126 129 132 LA DIVINA COMÈDIA 202 D taa a iatationtolticastomesssessçsre çn aquest que és viu, i no dic cap mentida, desitja seguir amunt a sol ixent i jo us demano la millor sortida. x Amb tals mots el meu guia es féu present, i un d'aquells esperits digué: e Feu via darrera nostre, i ho anireu veient. Un tal desig de moure'ns en omplia, que no ens podem parar, i et dic perdó, si el córrer et pot semblar descortesia. Vaig ser a Verona abat de Sant Zenó quan Barba-roja la tingué a redossa, aquell per qui Milà encar sent dolor. I algú que ja té un peu dintre la fossa, pel monestir no trigarà a plorar, bé que n'ha mantingut bàcul i bossa, perquè el seu fill, de cos ni gota sa, i més malalt del seny, i mal nascut, al lloc del ver Pastor va encimbellar.o No sé si parlà més o restà mut, tant eren ja les ombres allunyades , mes, retenir el que oia m'ha plagut. I aquell que m'ajudà tantes vegades, féu: 4 Gira't, que ara vénen dues veus clavant a la desídia mossegades. E tale ha già l' un piè dentro la fossa, questi che vive, e certo i' non vi bugio, vuole andar su, pur che il sol ne riluca, 411 Però ne dite ond'è presso il pertugio.2 Parole furon queste del mio duca, e un di quelli spirti disse: eVieni qa di retro a noi, e troverai la buca. Noi siam di voglia a muoverci si pieni, che restar non potem, però perdona, 417 € villania nestra giustizia tieni. lo fui abate in San Zeno a Verona sotto lo "mperio del buon Barbarossa, 130 di cui dolente ancor Melan ragiona. che tosto piangerà quel monastero, e tristo fia d'avere avuta possa, 188 perchè suo figlio, mal del corpo intero, e della mente peggio, e che mal nacque, ha posto in loco di suo pastor vero.2 P lo non so se piú disse o s'ei si tacque, tant'era già di là da noi trascorso, ma questo intesi, e ritener mi piacque. 439 E quei che m'era ad ogni uopo soccorso disse: eVolgiti qua: vedine due venir dando all'accidia di morso2. 182