CANT XVIII

CERCLE QUART: INDOLENTS

Naturalesa de l'amor. —Del lliure arbitri. —Responsabilitat bumana.
Ensopiment del Dant. Exemples de sollicitud. —Ràpid coHoqui
de Virgili amb un abat de Sant Zenó. Exemples
d'indolència castigada. —El sommi del Dant.

INIT havia el seu raonament
el gran doctor, i amb interès mirava
3 els meus ulls, per si jo estava content,

ijo, que encar set nova alimentava,
callant per fora, deia dins: a Potser
6 el massa preguntar que faig el grava).
Mes, veient aquell pare vertader
el tímid desitjar que no s'obria,
e — a parlar, parlant ell, em va fer ser.
I li dic: c Mestre, l'ull se m'enriquia
tant, amb la teva llum, que veig ben clar
12 el que la raó teva resumia.

CANTO XVIII

Posro avea fine al suo ragionamento Ma quel padre verace, che s'accorse
l'alto dottore, ed attento guardava del timido voler che non s'apriva,
s nella mia vista s' io parea contento, parlando, di parlare ardir mi porse. ,
e io, cui nova sete ancor frugava, Ond' io: eMaestro, il mio veder s'avviva
di fuor tacea, e dentro dicea: aForse si nel tuo lume, ch' io discerno chiaro
e lo troppo dimandar ch' io fo li grava:. quanto la tua ragion porti o descriva. 18
I-14

ST Pee na un

 

Drrrra ita iararrr t Ea a aa Ia EET pE P RIA Iaa

t
u
i
é
E
É
n3
é
14
l
f

naT