a Ea LT IE IEa ontSatS

PURGATORI. CANT XVII 195

 

reposar, i el Dant aprofita el temps demanant a Virgili quina mena
de pecats es purguen en el cercle quart. El Mantuà, aleshores,
exposa una gran teoria sobre l'amor i els apetits en general, i els
relaciona amb els cercles del Purgatori.

Comença dient que, en el cercle en el qual es troben, es repara
l'amor desmenjat, peresós o negligent del bé moral, O sigui l'accídia,
O peresa. d Aquí es fa anar de pressa el rem calmós , diu Virgili,
condensant els conceptes en una viva imatge marinera. I comença
aleshores el seu pedagògic i teològic discurs sobre l'amor. cMai ni
Creador ni criatura no foren sense amor, o bé natural o bé d'ànimo,
O sigui: amor instintiu i amor entès o volgut. cOmne agens quod-
cumque sit, agil quamcumque actonem ex aliquo amorex (St. Tomàs:
SUM. THEOL. Í, H, 28, 6).

c L'amor natural és sempre sense error , perquè mena les coses
a llur veritable fi. Ara bé, l'amor d'ànim, l'amor electiu, que depèn
d'inteHigència i voluntat, pot errar co bé per mal objecte, o bé per
massa o bé per poc vigor,. Mal objecte: estimant o volent una
cosa indigna d'ésser desitjada, per massa vigor, estimant més del
degut, o per poc vigor, no posant tota la voluntat a estimar.

Mentre es delecta estimant el Primer Bé, o sigui Déu, o estimant
els béns secundaris, els béns del món, amb mesura, no pot cometre
pecat. Mes, si es decanta al mal, o si amb més cura cerca el bé
material i amb menys cura el Bé Primer, aleshores l'obra va contra
l'Autor: l'home comet pecat contra Déu. D'aquí dedueix Virgili
que l'amor sigui font de virtuts i de vicis.

Virgili exposa després que l'amor no pot anar contra el seu
subjecte, o sigui: no pot l'home voler el propi mal. Tampoc pot
estimar el mal del seu Creador, perquè la criatura és consequiència
del Creador. És a dir, no es pot concebre un ésser separat de l'Ésser
Primer i no és possible que un efecte vulgui el mal de la seva causa.
Resta sols, com a amor negatiu, el que podem sentir pel proisme,
o sigui l'amor al mal del proisme. Segons Virgili, aquest amor
negatiu — entenem odi — pot ésser de tres maneres: del qui creient
la seva felicitat en la infelicitat del proisme, la desitja, del qui tem
perdre la seva posició si un altre s'enlaira davant seu, i demana la
seva ruina, del qui per injúries rebudes només pensa en venjances i
vol el mal de tothom: Aquest triforme amor del mal, es castiga en

   

EE SREREEES

.
}__,
i
É

rra aarra

rrrTra EE

RR D SEa Sa Dada s dDaT aa da paa dalara a aaadar Dar

Dr Sr SEr ETr dta Ta rra tda ra