194 LA DIVINA COMÈDIA El que cal remarcar, és que el Dant creu que fou Procne, la canviada en rossinyol, quan sembla que la qui sofrí aquesta metamorfosi fou la germana de Procne, Filomela (Filomela, en grec, vol dir rossinyol), Procne fou mudada en oreneta. De totes maneres, Ovidi no s'ex- pressa d'una manera molt clara, i altres autors antics han interpretat la faula de la mateixa forma que el Dant. Després de la imatge de Procne, veu la d'un feroç crucificat, al voltant del qual hi descobreix Assuer, Mardoqueu i Ester. Aquest feroç crucificat és Aman, ministre del rei de Pèrsia Assuer. Aman, furiós contra el semita Mardoqueu, oncle de la reina Ester, per qiiestions de vanitat, projectà la mort de Mardoqueu i de tots els hebreus. Ester, però, descobri les intencions criminals al seu marit, i Assuer féu crucificar Aman. l Ara bé, en el llibre d'Ester, es fa constar que Aman s'humilià CEOTA E S di m3es zze————— Er m a té Després d'Aman, el poeta té la visió de Lavina, o Lavínia, plorant damunt del cadàver de la seva mare. La història de Lavina la tro- barem en el llibre XII de l'eEneida,. Era aquesta, filla de Llatí, rei del Laci, i d'Amata, els quals l'havien promès a Turn, rei dels rútuls: però ella es casà amb Eneas. La mare, creient que l'heroic troià havia matat Turn, es penjà per no veure la filla en els braços d'Eneas. Quan això succeí, Turn encara era en vida. El poeta és despertat d'aquestes visions per la llum potentíssima de l'Àngel de la pau, el qual, sense que li ho demanin, mostra als dos viatgers l'escala per a pujar al cercle quart. L'Àngel, amb un frec de les ales, lleva la tercera P del front del Dant, i canta: e Beats els pacífics, perquè seran anomenats fills de Déu,, i el poeta diu: c Beats els pacífics, que són sense ira malav, perquè suposa, com Sant Tomàs, que hi pot haver una ira bona: d lra non semper est mala. Haec ira est bona quae dicitur ira per gelum. Si aliquis appetat quod secundum ordinem fiat vindicta, est laudabilis irae appetitus (SUM. TuroL. II, u, 158, 1-2). Quan els dos poetes són dalt de l'escala, fan un gran atur per ER í ( amb súpliques a la reina, així és que, aquest despit i aquesta ferocitat, S M x x G , , : 3 són invenció del Dant, com també ho és que Ester i Mardoqueu : L U . . — 0 . . Í La presenciessin el suplici d'Aman. Una figura tan fina i tan sensible È L com la d'Ester, no és natural que volgués veure Aman clavat É i a la creu. ER E Es È E crme——— — P P hs5 RS S L — P R 3 u E a d , — E E t m S E E EOS OEO EOA EE Cr RI Ce o DaaA